Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
polisèmia
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un signe lingüístic de tenir més d’un significat, per exemple, ull, corona, banc, cap
.
D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat provenen d’…
Jules Gilliéron
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Catedràtic de dialectologia a l’École des Hautes Études de París 1883-1926, fundà amb J-PRousselot la Revue des patois gallo-romans 1887-92 i dugué a terme l' Atlas linguistique de la France , amb EEdmont Segons ell, els factors que regulen la dinàmica de la llengua són l' homonímia i l' etimologia popular Fou l’iniciador de la geografia lingüística
conflicte homonímic
Lingüística i sociolingüística
Coincidència i oposició de dos mots, resultat d’ambigüitats contextuals.
L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic
dissèmia
Lingüística i sociolingüística
Cas de l’homonímia quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats, com ara clau, que designa un objecte per a obrir i tancar (f) o un objecte per a fixar dues o més peces entre elles (m)
.
L’ús deliberat d’un mot dissèmic en un text és una dilogia