Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
homomorf | homomorfa
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus caigueren sota…
birmà
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup homònim parlada pels birmans, emprada, a més, com a segona llengua per altres pobles de Myanmar, d’on és llengua oficial.
El primer text, escrit amb caràcters pali, data de mitjan s XI S'estengué com a llengua religiosa de cultura amb la penetració del budisme provinent de l’India Es caracteritza, dins el seu grup lingüístic, pel fet de posseir un nombre important de mots disíllabs deguts a aglutinacions i a manlleus de llengües indoàries fonèticament, per la desaparició dels grups consonàntics, de les oclusives palatals esdevingudes sibilants i de les consonants finals morfològicament, per la desaparició de la funció dels afixos
homòfon | homòfona
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que, respecte a un altre, és parcialment homònim, és a dir, té el mateix so, però una grafia diferent (buit i vuit).
homògraf | homògrafa
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que, respecte a un altre, és parcialment homònim, és a dir, té la mateixa grafia però no el mateix so: seu, substantiu, i seu, possessiu.