Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
mandé
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés, la meitat dels quals les tenen com a llengua materna, i la resta, com a llengua vehicular.
Aquestes llengües tendeixen a estendre's per tota l’Àfrica occidental Hom les classifica en dos grups l'occidental que inclou el malinke, el mandinka, el mende, el soninke, etc i l'oriental que inclou el mano, el samo, el tura, etc
llengües otopamé
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per pobles del centre de Mèxic que tenen nivells culturals molt diferents.
Inclou, entre altres, el txitximeca, el pamé, l'otomí i el mazahua
Uc Faidit
Lingüística i sociolingüística
Tractadista de la llengua provençal que vers el 1243 escriví a Itàlia el Donatz proensals (basat en el nom de Donat, el gramàtic llatí), per a ús dels trobadors italians.
Consta d’una gramàtica i un diccionari de les rimes, que inclou la traducció llatina dels mots
koma
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’oest d’Etiòpia.
Tradicionalment considerada com a una llengua independent Greenberg la inclou com a una branca de la família niloticosahariana
maia-zoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per un gran nombre d’individus de pobles del SE de Mèxic, Guatemala, una part d’Hondures i alguna zona del golf de Mèxic.
Inclou, entre altres, les llengües del grup maia-quiché, el zoque i el totonaca Alguns lingüistes relacionen el maia- zoque amb altres grups, com el penuti, el carib i l’arauac
buduma
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble africà de les ribes i de les illes del llac Txad.
Els budumes uns 20 000 individus es dediquen principalment a la pesca i la ramaderia i són de religió musulmana Llur llengua ha estat emparentada amb el haussa per MDelafosse, i JH Greenberg l’inclou en el grup txedià
Pere Antoni Figuera i Tomàs
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf.
Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March
,
grau d’abstracció
Lingüística i sociolingüística
En l’anàlisi lingüística, nivell d’amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament
interlingua
Lingüística i sociolingüística
Llengua emprada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups que parlen llengües diferents i que no disposen d’una llengua comuna.
La noció d’interlingua ha esdevingut un concepte clau en traducció automàtica Des d’aquesta disciplina, una interlingua és un formalisme de representació de coneixement generat sobre la base de la llengua de partida en un procés de traducció Aquesta representació intermèdia inclou tota la informació necessària per a generar automàticament el text d’arribada sense retornar al text original
irànic
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup lingüístic nascut de l’indoeuropeu i format per les llengües parlades a l’Iran.
L’irànic es divideix en tres fases històriques la de l’antic irànic, que comprèn l’antic persa SW de l’Iran, l’avèstic zand, el mede i l’escític la de l’irànic mitjà, que inclou el grup occidental part arsàcida del NW, pahlavi sassànida i maniqueu i l’oriental sogdià de l’Àsia Central, corasmià i indoescita, i la de l’irànic modern persa