Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
independent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic no subordinat o lligat a cap altre, com ara l’oració principal.
tarasca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua independent parlada pels tarasques (uns 20 000 com a llengua única).
autonomisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic que defensa la consideració del gallec com a llengua independent del portuguès.
La forma aïllacionisme és considerada pejorativa
koma
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’oest d’Etiòpia.
Tradicionalment considerada com a una llengua independent Greenberg la inclou com a una branca de la família niloticosahariana
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels songhais.
Tot i que alguns autors no li reconeixen cap parentiu conegut, Greenberg la situa com a llengua independent dins la gran família niloticosahariana
sema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa (semantema, semema).
Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a fer fer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots
Francesc de Santcliment
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477
,
funció d’apel·lació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per K.Bühler per a designar una de les comeses que acompleix el llenguatge a fi de despertar l’atenció del receptor en el moment d’iniciar un procés lingüísticament comunicatiu.
A vegades aquesta funció és assumida per algun sintagma independent escolteu, senyor, si us plau , etc, però molt sovint es manifesta barrejada amb les altres funcions d'expressió i de representació què diu ara, vostè , on la funció d’apellació queda representada pel to i la intensitat mateixa de l’elocució, també expressiva i representativa
ugarític
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Antiga llengua parlada a Ugarit, que pertany al semític del NW.
Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’…
lexicologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi sincrònic de la significació dels mots, com a elements interdependents d’una estructura de caràcter social.
Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré