Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
partitiu
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article Prenc llet per esmorzar El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article Il mange de la viande et boit du lait El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu Necessites diners —Gràcies, ja en tinc Semblantment també el francès Avez-vous envoyé des lettres Je n'en ai pas reçu
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte…
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…
comparatisme
Lingüística i sociolingüística
Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.
El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i així s’estableixen, no…
iodització
Lingüística i sociolingüística
Procés fonològic de palatalització pel qual un fonema es converteix en iod, p ex llatí vinea > vinia > vinya; palea > palia > palla; lacte > laite > llet; area > aria > aira > era; vetulu > vetlu > veclu > vell
.
Lingüística 2016
Lingüística i sociolingüística
A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…
Lingüística 2018
Lingüística i sociolingüística
Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…
Lingüística 2019
Lingüística i sociolingüística
L’any 2019 va ser un any atapeït d’esdeveniments polítics, socials i culturals als diferents territoris de parla catalana A Catalunya , en l’apartat judicial, el Tribunal Constitucional va avalar el model lingüístic del sistema educatiu, però va anullar deu articles de la Llei d’educació del 2009 La impossibilitat de tenir traducció simultània durant el judici del procés independentista va generar diverses mostres de rebuig , en un any en què les sentències en català van arribar a ser només d’un 7,7% En aquest sentit, el Consell d’Europa també va demanar a l’Estat espanyol que assegurés la…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana…