Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
locució
Lingüística i sociolingüística
Combinació fixa de dos mots o més, units sovint per una sintaxi particular, amb sentit unitari i familiar a una comunitat lingüística.
Sol anomenar-se també frase feta Algunes locucions són significatives substantives cop d’ull, punt d’honor , adjectives fet un mar de llàgrimes , ésser de mira'm i no em toquis , verbals fer forrolla, fer denteta, anar de tort , adverbials a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta d’altres són relacionants conjuntives posat que, per tal com, malgrat que , prepositives a despit de, gràcies a, en virtut de
locució
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a il·locució i perlocució, dimensió dels actes de parla que en determina l’elaboració i l’emissió com a enunciats.
il·locució
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a locució i perlocució, dimensió dels actes de parla que en determina la intenció comunicativa (en qualitat d’asseveració, promesa, petició, etc.).
fòssil
Lingüística i sociolingüística
Mot que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i que hom troba només en sintagmes o en locucions.
Així, despús o despuis viu com a fòssil en el mot compost despús-ahir , i oir , en la locució oir missa
element
Lingüística i sociolingüística
Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
Segons Malmberg, tot element és sistemàtic, però també convencional Depèn, per tant, de la natura de la llengua i ensems del tipus gramatical que sobre ella s’apliqui període, sintagma, locució, mot, síllaba, morfema, fonema, morfofonema, tret pertinent, suprasegment, sema, etc
selecció
Lingüística i sociolingüística
Operació per la qual el qui parla escull una unitat lingüística en l’eix paradigmàtic.
Segons F de Saussure, cada anella de la cadena parlada —a qualsevol nivell d’anàlisi lingüística— ofereix la possibilitat d’una selecció, és a dir, que cada unitat de la cadena manté una relació de selecció amb les unitats capaces d’ésser commutades amb ella En la glossemàtica , la selecció designa una dependència unilateral d’elements lingüístics, talment que un d’ells en pressuposa un altre, però no al contrari Per exemple, la locució conjuntiva a fi que exigeix el mode verbal subjuntiu, però no al contrari
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples…