Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Diego Catalán Menéndez Pidal
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i investigador castellà.
Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres, Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin
Josep Ullastre
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor, gramàtic i eclesiàstic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una…
,
Robert Archer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg catalanista i hispanista anglès.
Es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre les comparances en l’obra d’Ausiàs Marc 1980 Fou cap de departament a la càtedra d’espanyol de La Trobe University de Melbourne Austràlia, entre els anys 1981 i 1997, on creà un lectorat de català, catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Durham Anglaterra, entre el 1998 i el 2005, i ocupà la càtedra Cervantes al King’s College de la Universitat de Londres 2005-14 Ha dedicat bona part de les seves recerques a l’obra d’Ausiàs Marc The Pervasive Image 1985, l’edició i estudi de Cinquanta-vuit poemes de Marc 1989, l…
,
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…