Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
família lingüística
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que tenen el mateix origen.
Les llengües indoeuropees, les finoúgriques, les altaiques, etc, són famílies de llengües Cadascuna comprèn diverses branques , o grups més petits, units per afinitats més accentuades La indoeuropea és la família que té un nombre més alt d’estudis, impulsats al s XIX per la fundació de la lingüística comparada Resten sense resoldre problemes diversos, com el de certes subagrupacions lingüístiques o l’origen del basc
pleremàtica
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, estudi de la forma del pla del contingut de la llengua, que comprèn els plerematemes; grosso modo es refereix al mateix camp que la gramàtica tradicional, bé que amb mètode diferent; la substància del contingut, és a dir, la significació, és exclosa de la consideració lingüística de la glossemàtica.
Segons Hjelmslev, la forma del contingut és característica de cada llengua “cada llengua estableix els seus propis límits =forma del contingut dins la "'massa de pensament’ =substància del contingut amorfa Cada llengua projecta la forma d’una manera diferent sobre el pensament com si amb un mateix grapat de sorra =substància del contingut hom formés dibuixos diferents =forma del contingut'
verb auxiliar
Lingüística i sociolingüística
Verb incident, que depèn d’un altre, dins un mateix sintagma verbal.
El verb auxiliar modifica aquell del qual és incident, tot aportant-li un matís nou en el significat Precisament hom pot descobrir que un verb és auxiliar a partir d’aquest caràcter de subordinació a un altre Fonamentalment ho són ésser , estar i haver i hom els fa servir sobretot per a la formació de la veu passiva, o bé per a la construcció de perífrasis verbals Tot amb tot, molts altres verbs poden tenir aquesta funció auxiliar Vaig anar-hi
polifonia
Lingüística i sociolingüística
Combinació en un mateix text de diferents veus o punts de vista.
tautofonia
Lingüística i sociolingüística
Repetició d’un mateix so o d’un mateix grup de sons en un mot (xiuxiuejar, tetrarca), que pot originar fenòmens lingüístics com la dissimilació, la metàtesi, l’apòcope, etc.
correferent
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’element lingüístic que designa el mateix referent que un altre element.
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
parisil·làbic | parisil·làbica
Lingüística i sociolingüística
Dit del nom que té el mateix nombre de síl·labes en tots els seus casos.
correferència
Lingüística i sociolingüística
Relació per la qual dos elements lingüístics d’una o més oracions tenen el mateix referent.
suma
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, classe que té funció amb una altra o amb unes altres sèries del mateix rang.
La suma, en el text, es denomina unitat , i en el sistema categoria