Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat…
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern ,…
llengües caucàsiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades a la regió del Caucas per uns 4 milions de persones.
Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu NMarr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques Són trets…
tàtar
Lingüística i sociolingüística
Llengua altaica del grup turquès parlada per uns 6 milions d’individus a l’Àsia Central.
La major concentració de parlants es troba a la República dels Tàtars, però també n'hi ha en altres territoris de Rússia, des dels Urals fins a Sibèria, i al Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i la Xina Hi ha nuclis de parlants als Balcans Comprèn diversos dialectes, dels quals el tàtar de Kazan és la base de la llengua literària
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats…
uzbek
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del turquès, derivat del txagatai, parlat avui a l’Uzbekistan per uns cinc milions d’individus.
Escrit primitivament en caràcters aràbics i amb una forta influència del persa tant en la fonètica com en el vocabulari, actualment és escrit en lletres cirílliques, i és en una fase de clara expansió literària
urdú
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, bàsicament anàloga al hindi, bé que molt influïda pel persa i escrita en caràcters àrabs.
Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia
kazakh
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada per uns 9,5 milions de persones.
D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia Té tradició escrita des de mitjan segle XIX Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s XX, del ciríllic La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev 1846-1945 en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu Abai Kunanbajev 1845-1909, que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov 1897-1961, prosista,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina