Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
balear
Lingüística i sociolingüística
Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular
, integrat pels dialectes mallorquí
, menorquí
i eivissenc
.
Emanuele Portal

Emanuele Portal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i traductor italià.
De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897…
,
Josephine De Boer
Lingüística i sociolingüística
Romanista nord-americana.
Fou professora a la Universitat de Califòrnia 1946-57 Als anys trenta s’interessà per la literatura catalana moderna, que promogué als EUA Escriví nombrosos articles, sobretot sobre poesia catalana moderna i contemporània El 1958 aconseguí introduir una secció provençal-catalana permanent en els congressos de la Modern Language Association Fou autora de Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature 1938
búlgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava meridional, parlada per més de vuit milions de persones a Bulgària, Sèrbia, una part de Grècia, Romania, Moldàvia i Ucraïna.
Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat El búlgar és escrit en alfabet…
Eduard Valentí i Fiol
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista, historiador de la literatura i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…
,
reuchlinià | reuchliniana
Lingüística i sociolingüística
Dit de la pronunciació del grec antic, defensada per J. Reuchlin, que coincideix substancialment amb la pronunciació bizantina i moderna del grec.
maori
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup oceànic de la família austronèsica.
D’estructura fonètica i morfològica molt simplificada, es caracteritza per la manca de consonants sonores i l’extrema simplificació de la flexió verbal En la seva escriptura, creada pels missioners, són impresos abundants llibres i revistes Existeix una literatura moderna pròpia escrita en maori, que ha assimilat la civilització europea i és conreada per joves poetes i escriptors
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
Eulàlia Rodon i Binué
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la Universitat de Saragossa El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l’Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña 1957 Representà oficialment l’Estat espanyol en diversos congressos internacionals Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina