Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
John Islay Francis
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor escocès en esperanto.
Participà en l’antologia Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 Les seves novelles són iròniques i satíriques Cal esmentar, sobretot Vitralo ‘Vitrall’, 1960, La granda kaldrono ‘El gran perol’, 1978, Misio sen alveno ‘Missió incomplerta’, 1982, La kastelo de vitro ‘El castell de vidre’, 2004 i Kronprincedzino ‘El príncep hereu’ 2011 Traduí Milton per a l’ Angla Antologio És també autor del volum de narracions Tri rakontoj pri la Miljara Paco ‘Tres contes sobre els millenis de la pau’ 1998 i el recull poètic Danco de vivo kaj aliaj poemoj ‘Dansa de la vida i altres poemes’, 2012
Josep Llausàs i Mata
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Literat i filòleg.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de…
,
esquimal
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Família lingüística, branca de la família esquimoaleuta.
Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu, subjuntiu i dos participials—…
Montserrat Reguant i Gili
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòloga, pedagoga i escriptora.
Estudià a Barcelona, on es llicencià en pedagogia i psicologia i s’especialitzà en didàctica de llengües estrangeres Se n'anà als EUA, on es doctorà en filologia i literatura a la Yale University En tornar a Catalunya, ensenyà llengua i literatura a la Seu d’Urgell, Olot i Barcelona i treballà en tècniques d’ensenyament orientades a grups amb circumstàncies especials El 1988 s’establí als EUA, on, a Califòrnia, treballà 1991 en l’educació i l’adaptació d’infants originaris de països llatinoamericans o altres de parla castellana També ha estat professora a la Universitat de Wittenberg Ha fet…
Esteve Caseponce
Folklore
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Narrador, folklorista, poeta i traductor.
Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions…
,
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad…
Pèire Bec

Pèire Bec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i escriptor occità.
Passà la infantesa a Comenge Deportat a Alemanya del 1943 al 1945, quan en tornà estudià a París i s’hi doctorà el 1959 Fou cofundador 1945 i president de l’ Institut d’Estudis Occitans IEO del 1961 al 1980, professor titular de la Universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale, també de Poitiers, fins a la jubilació 1989 Especialista en dialectologia de la llengua d’oc i literatura occitana medieval, la seva activitat fou compartida per l’acció occitanista, la recerca filològica i la creació literària Des de l’IEO va…
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista Mirador i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…
,
Josep Vallverdú i Aixalà
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,