Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
constel·lació
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, fenomen pel qual dues unitats compatibles no presenten cap mena de dependència recíproca.
En el decurs, la constellació rep el nom de combinació per exemple, entre l’ús de per i de a , que poden anar, o no, juntes, i en la llengua, el d' autonomia en català, les categories de gènere i nombre
asindètic | asindètica
ḫatti
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble no indoeuropeu que habità l’àrea nord-central d’Anatòlia, entre els rius Çekerek i Delice.
Els ḫattis parlaven una llengua que sembla no pertànyer a cap dels grups lingüístics existents
associació de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües prou semblants perquè hom pugui suposar que deriven d’una mateixa protollengua
, però no prou perquè això pugui ésser demostrat.
El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i pobles Així s’…
asemàntic | asemàntica
Lingüística i sociolingüística
D’entre els elements d’una llengua que poden tenir sentit (morfemes, mots, construccions sintàctiques, etc), dit d’aquell que no en té.
Així, la majoria dels catalans entenen segurament capsigrany com un compost format sobre el mot cap, però no saben atribuir cap sentit a l’element sigrany