Resultats de la cerca

Des d’un punt de vista semàntic, són mots plens els lexicals, per oposició als purament gramaticals, considerats buits de sentit, com les preposicions, les conjuncions i altres elements gramaticals de relació lexema, morfema

Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987

Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica que anomenà…

Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc…

Vida i obra Fou inclòs en l’antologia Carn Fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Es dedicà primer a la docència i treballà d’assessor lingüista a la televisió valenciana Gran admirador de la literatura àrab Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, Navegant obscur 1987,  Produccions ansietat 1970-1988 1988, El desert 2002 i l’antologia Orquídia 1974-2018 2020 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’Englantina d’Or…

Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…

La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de qualsevol altre lloc…