Resultats de la cerca

Els banyuns uns 18000 h practiquen principalment l’agricultura arròs, mill, moresc, mandioca, la pesca i la cria del bestiar porcí Posseeixen una organització familiar patrilineal i parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de Greenberg

Frontereres amb el tibetobirmà, del qual tenen gran part de llur vocabulari, les llengües miaos posseeixen mots d’origen xinès, de factura, però, recent Hom discuteix encara si cal considerar aquestes llengües com a pertanyents al grup sinotibetà o a l’austronèsic

Els baules 400000 individus, aproximadament són agricultors de la selva i pescadors De cultura desenvolupada, dominen el treball dels metalls or, coure i posseeixen un nivell remarcable en les arts plàstiques màscares, figures, ceràmica Segons la classificació de JH Greenberg, parlen una llengua del grup kwa

És una branca força homogènia, amb possibilitat d’intercomprensió entre els parlants de les llengües que l’integren El votiac i el ziriè coincideixen en més del 70% de llur lèxic Posseeixen un ric sistema de formes verbals no personals Totes dues desconeixen l’harmonia vocàlica uraliana

Posseeix una gran fragmentació dialectal l' evenki , l' orotx , el lamut i el manegir són els dialectes principals Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció Utilitzen l’alfabet ciríllic D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics com la p protoaltaica

Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les llengües…

Són d’estructura bàsicament monosillàbica i se serveixen de nombrosos prefixos Les més importants són el khmer o cambodjà i el mon o talaing, parlat al SW de Birmània Tenen escriptura pròpia, que donà naixença a l’alfabet birmà en el cas de l’escriptura mon i a l’alfabet laosià i siamès en el cas de l’escriptura khmer Posseeixen una important literatura escrita que data del segle VIII D’altres llengües són el txam, el jarai i el balmar, parlades al SW del Vietnam el semang i el sakai, a la península de Malaca el nicobarès, parlat a les illes Nicobar el palaung, el wa i el riang,…

Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’,…

Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup…

La classificació d’aquestes llengües és dificultada sovint per la manca d’un coneixement històric sòlid dels pobles que la integren i la gran barreja ètnica que han sofert al llarg del temps, amb etapes de bilingüisme o, almenys, de contacte molt estret, que facilita els processos d’osmosi lingüística Això no obstant, el parentiu de les llengües susdites pot considerar-se definitivament establert, contràriament a la suposada relació uraloaltaica Els trets comuns més sobresortints de les llengües altaiques són, fonèticament, l’harmonia vocàlica i la constitució sillàbica dels mots amb una sola…