Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009
derivació pròpia
Lingüística i sociolingüística
Formació de mots a partir d’altres ja existents, segons unes lleis determinades, amb canvi de mots primitius (derivació).
urarti
Lingüística i sociolingüística
Llengua pròpia d’Urartu.
Llengua encara sense classificar, no pertanyent ni a la família indoeuropea ni a la semítica, sembla emparentada amb l’hurrita, i, com aquest, era escrita en caràcters cuneïformes, en un sillabari derivat del sumerioaccadi
gitano
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, pròpia dels gitanos.
A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica Anomenat en gitano Romanīčib , es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló El sistema vocàlic del gitano és parallel al del sànscrit La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país
localisme
Lingüística i sociolingüística
Particularitat lingüística pròpia d’una localitat.
idioma
Lingüística i sociolingüística
Llengua considerada com a pròpia d’una comunitat lingüística.
endofàsia
Lingüística i sociolingüística
Psicologia
Formulació merament interna del pensament, amb representació de la pròpia veu.
grau d’obstacle de les consonants
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o marge d’obertura del canal glòtic o supraglòtic, en una emissió consonàntica normal.
En teoria, hi ha només dos graus, combinables entre ells l’obertura zero, o negativa, pròpia de les oclusives, i l’obertura positiva, pròpia de les fricatives El caràcter fonològicament discret d’aquest tret determina una oposició privativa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina