Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Édouard Eugène Bourciez
Lingüística i sociolingüística
Romanista francès.
Estudià especialment la llengua i la literatura gascones, collaborà a la “Revue critique d’histoire et de littérature”, i publicà Éléments de linguistique romane 1910 i Précis historique de phonétique française 1921
discurs especialitzat
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement especialitzat relacionat amb una temàtica específica.
L’emissor del discurs especialitzat sempre és un especialista en una situació de transmissió de coneixement especialitzat El discurs especialitzat és concís quant a la forma, precís quant al contingut que reflecteix la conceptualització d’una matèria especialitzada i sistemàtic quant a l’estructura interna
sentit
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, terme sinònim de significat o significació
.
Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema
Stephen Ullmann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista hongarès naturalitzat britànic.
Es doctorà a la Universitat de Budapest 1936 i emigrà a Anglaterra el 1939 Fou professor de filologia romànica i lingüística general de la Universitat de Glasgow 1946-53 Entre el 1946 i el 1964 fou codirector de la revista Archivum Linguisticum i ocupà la càtedra de filologia romànica a Leeds 1953-68 i a Oxford 1968-76 Obert a tots els corrents de la lingüística moderna, les seves obres són marcades per un eclecticisme teòric Es destacà en dos camps primerament féu contribucions decisives en la semàntica lèxica, disciplina que mantingué i elaborà durant un període en què l’ambient…
baix llatí
Lingüística i sociolingüística
Terme poc precís que sol ésser emprat amb referència al llatí de l’alta edat mitjana i especialment al llatí d’aquells texts (generalment, tractats tècnics, cròniques, lleis i diplomes) que foren escrits amb grans concessions a la llengua parlada per persones d’escassa preparació gramatical i literària.
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…