Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
principal
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que té significació independent, enfront dels que no en tenen per ells mateixos, com els pronoms, les preposicions, les conjuncions.
principal
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que no perd el seu accent en la frase, en oposició als mots proclítics i enclítics, que el perden.
oració principal
Lingüística i sociolingüística
En l’oració composta (proposició composta) proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada, segons els diversos modes de subordinació.
georgià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes.
Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de present present, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon constitueixen un tercer grup l’…
riksmål
Lingüística i sociolingüística
La principal i majoritària de les dues llengües avui reconegudes a Noruega.
Actualment, el nom oficial és bokmål
beach-la-mar
Lingüística i sociolingüística
Principal llengua vehicular de la Melanèsia i de les costes orientals de Nova Guinea.
És bàsicament un pidgin-english introduït pels europeus en llurs relacions comercials amb els papús i els melanesis, estès posteriorment pels contactes entre indígenes de llengua pròpia diferent
independent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic no subordinat o lligat a cap altre, com ara l’oració principal.
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Llengua nova, sorgida del contacte entre grups lingüístics sense cap llengua comuna, que ha adquirit parlants natius i ha passat a funcionar com a primera llengua d’una comunitat.
La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat
llengües kartvelianes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües caucàsiques del sud.
Comprèn el georgià, que n'és la llengua principal, el mingrelià i el svanetià, cadascuna d’aquestes llengües amb dialectes propis
persa
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.
Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels segles VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara…