Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
llengua oficial
Principals llengües parlades actualement al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.
Amb la llengua oficial, o llengües oficials, coexisteixen dins un estat les llengües no oficials, també anomenades regionals o ètniques
llengua
Principals llengües parlades actualment al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi de certs…
khotanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua afí als parlars irànics arcaics, els principals documents escrits de la qual han estat trobats a Khotān.
Els texts fins ara desxifrats són relacionats amb el budisme, amb fragments importants d’origen sànscrit, i texts d’índole mèdica
rajasthani
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoària occidental parlada per uns 18 milions de persones al Rājasthān i a la banda occidental de Madhya Pradesh.
Pròxim al gujarāti i al hindi, els seus dialectes principals són el jaipuri, el marvari, el mevati i el malvi La literatura, escrita sobretot en els antics dialectes dingal i pingal, tracta èpicament dels temes de l’amor, el coratge i el menyspreu de la mort dels rajputs Entre els autors principals es destaquen Kallola s XV, Aśananda s XVI, Suryamal Miśran s XIX Des del s XIV hi ha texts jaines Actualment hom hi canta els poemes de Mirabai, famosa devota de Kriṣhṇa, en una barreja de hindi i gujarati
hindi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.
El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres…
tronc lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.
Un dels principals troncs és l'indoeuropeu llengua
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
hindustànic
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què hom designa la lingua franca de l’Índia septentrional abans de la seva partició (1947).
Té dues variants principals, amb alfabets diferents i influències lingüístiques diverses el hindi i l’urdú
voltaic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup de llengües (53, segons els càlculs més recents) pertanyents a la branca nigerocongolesa, parlades per pobles negres que habiten a la conca de l’alt Volta.
Les principals són el mossi, el dagbane, el senufo, el grussi i el bassari Són llengües tonals