Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Karl Jaberg
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Catedràtic de la Universitat de Berna, redactà, en collaboració amb Jakob Jud , el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz ‘Atles lingüístic i etnogràfic d’Itàlia i de la Suïssa meridional’, 1928-40, que inaugurava una nova època de la geografia lingüística
Roman Jakobson
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus naturalitzat nord-americà.
El 1928 redactà, en collaboració amb Trubeckoj i Karcevski, les cèlebres tesis del Primer Congrés Internacional de Lingüistes, bàsiques per a l’estructuralisme Des del 1941 residí als EUA, on fundà la revista Word 1945 i hi ensenyà a la Universitat de Harvard i a l’institut tecnològic de Massachusetts Entre les seves obres cal destacar Aphasie und allgemeine Lautgesetze ‘Afàsia i lleis fonètiques generals’, 1944, Preliminaires to Speech Analysis 1952, Fundamentals of Language 1956 i Essais de linguistique générale 1963 S'interessà també pels estudis de crítica literària Closing Statements…
metallenguatge
Lògica
Electrònica i informàtica
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge.
L’instrumental lingüístic que utilitza el metallenguatge procedeix d’un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol El lingüista que escriu la gramàtica d’una llengua, el lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació, o el lògic que estudia la validesa o correctesa formal d’un enunciat, tots ho fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta també en el llenguatge colloquial frases tals com “Què vol dir llibertat en basc", “Per a vosaltres "'mestre’ i “mestra' sonen…
Menaḥem ben Ya‘qob ibn Saruq
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu.
De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Iṣḥaq ibn Šaprut —al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort— i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunaš ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una carta, en…
Nikolaj Sergejevič Trubeckoj
© Fototeca.cat
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Etnòleg i lingüista rus.
Príncep Trubeckoj Professor de lingüística general a Moscou 1915-18 i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga , on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia En collaboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928 És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie ‘Principis de la fonologia’, publicat pòstumament el 1939 Treballà, especialment, en el camp de…
Andreu Febrers
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
>Missioner jesuïta i lingüista.
El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu aprenentatge Sobre…
Pere Gimferrer i Torrens
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cinematografia
Escriptor, traductor i crític literari i de cinema.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca…
, ,
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Hebraista i canonge.
De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i filosofia, dret i teologia a la Universitat de València, encara que es doctorà a la jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Anà després a Salamanca 1733, on estudià cànons i lleis i es graduà de batxiller a la Universitat d’El Burgo de Osma 1736 Encara que hom reconegué les seves qualitats, fou rebutjada la seva sollicitud d’ingrés al Collegi Trilingüe fou, per tant, manteista Andreu Mayoral, arquebisbe de València,…
Pompeu Fabra i Poch
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Esport
Gramàtic i lexicògraf.
Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…
, ,
Jordi Rubió i Balaguer
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Professor, bibliotecari i investigador.
El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1907 es doctorà a la de Madrid i inicià la seva collaboració a l’Institut d’Estudis Catalans i a les tasques docents i d’investigació del seu pare Antoni Rubió i Lluch En 1911-13 fou lector de filologia hispànica a la Universitat d’Hamburg i realitzà les seves recerques sobre manuscrits lullians a les biblioteques de Munic i Innichen Tirol De retorn a Barcelona s’incorporà a les seves tasques anteriors i fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya, oberta al públic el 1914 L’any següent es fundà l’Escola de…