Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ambrogio Calepino
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Lexicògraf italià i religiós augustinià.
Publicà un diccionari llatí-italià 1502, que posteriorment fou ampliat amb la correspondència amb altres idiomes 11 llengües a l’edició de Basilea del 1590 Tingué una gran difusió, i el nom de calepino restà com a genèric de diccionari
hindú
Nenes hindús
© X. Pintanel
Lingüística i sociolingüística
Adepte de l’hinduisme.
El mot hindú , terme persa medieval, derivat del sànscrit saindhava , passà del seu sentit geogràfic original habitant del territori del riu Sindhu al sentit restrictiu religiós i cultural
Fréderic Godefroy
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf francès.
Autor d’un Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IX e au XV e siècle 1880-1902, 10 volums, amb una estructuració força deficient però amb una gran abundor de documentació Escriví també una extensa història de la literatura francesa 1859-67 i diversos tractats de caire religiós
Miquel Burguera
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Religiós franciscà, fou mestre de gramàtica llatina al convent de Santanyí És autor de Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca Mallorca s d, una obra elaborada com a manual per als seus alumnes, que fou reeditada diverses vegades fins el 1829
,
demòtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma col·loquial del grec modern, enfront de la forma culta o ‘‘pura’’ (καναρέυουσα, ‘kathareussa‘).
La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic ha tingut durant el sXX connotacions polítiques durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta
Yĕhudà ben Šelomó al-Ḥarizí
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Judaisme
Traductor i escriptor jueu, el prosista més notable de la literatura hebrea medieval.
Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida
bretó

Límits històrics del bretó
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica, introduïda a l’Armòrica durant els segles V i VI pels bretons arribats de la Gran Bretanya.
Després d’una reculada al llarg del temps, la llengua ha restat estabilitzada en una línia que va aproximadament de Saint-Brieuc Sant-Brieg a Gwened Vannes En són trets característics la manera de formar els plurals, la manera de comptar, la conjugació, de formes molt precises —cinc conjugacions per al verb “ésser”, segons els casos—, i, sobretot, les “mutacions” —canvi de la consonant inicial d’un mot d’acord amb els casos de gènere, de nombre, de possessió— Cal assenyalar, quant a la història de la llengua abans del segle XI, el vell bretó , el qual només és conegut per glosses del segle XI…
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou
© Fototeca.cat
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Filosofia
Liturgista, biblista i traductor.
Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs…
,
Joan Martí Cordero i Oliver
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Humanista i traductor.
Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines luteranes…
,
Esteve Caseponce
Folklore
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Narrador, folklorista, poeta i traductor.
Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…
,