Resultats de la cerca

S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte…

És format per tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà -que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l' engiadinès , parlat a Engiadina

Té dues variants dialectals el sobreselvà retoromànic sursilvan , parlada a la Surselva, amb centre a Disentis, i el sotaselvà retoromànic sutsilvan , estès per la Sutselva, amb centre a Ilanz

Ensems amb l'engadinès, del qual divergeix notablement, constitueix el dialecte retoromànic de més profunda tradició literària literatura retoromànica

És autor de diverses publicacions d’abast romànic, especialment en el camp del portuguès, de l’occità i del retoromànic És també autor d’una Katalanische Grammatik 1929, utilitzada durant molt de temps a les universitats alemanyes

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948

S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic

Comprèn l’alt engiadinès puter , amb el centre cultural de Samaden, el baix engiadinès vallader , amb els nuclis aglutinadors de Zernetz i Schultz, i el parlar de la Vall de Munster Val Munstair Posseeix tradició literària

Trieste i Muggia encara eren, al segle XIX, de parla furlana Udine n'és avui el centre lingüístic més important