Resultats de la cerca

Els del centre, com els narons, parlen un dialecte de tipus khoi khoikhoi, i la resta, llengües anomenades més pròpiament san , i que es caracteritzen per llur riquesa en la varietat dels tons i dels clics, en la pobresa dels sistemes d’inflexions per al gènere i el nombre, i en la collocació del verb entre el subjecte i l’objecte

Tradicionalment utilitzat en oposició a hotentot khoikhoi en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups san són algunes vegades més grans que entre aquests i els khoikhoi

Doctorat per la Universitat de Michigan 1961, fou professor de lingüística a Columbus 1961-70 i des del 1971 a Berkeley El 1963 introduí la noció de cicle transformacional , element integrant de la teoria de la sintaxi transformacional La seva contribució més coneguda és la teoria dels casos —exposada principalment en l’article The Case for Case 1968—, que explica el comportament sintàctic dels diversos sintagmes nominals d’una oració a base de llurs casos o papers semàntics agentiu, objectiu, locatiu, instrumental, etc pels quals es relacionen amb el verb És autor de Santa Cruz Lectures on…

Fou catedràtic de retòrica i poètica de l’institut provincial d’Ourense i dedicà la seva activitat, d’una banda, a la filologia, fruit de la qual fou la seva notable Gramática gallega 1868, i de l’altra, a la poesia fou un dels poetes més destacats del Rexurdimento inicial La seva obra es recull en les Poesías 1878

Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València  Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar  Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort…

Tradicionalment utilitzat en oposició a boiximà san en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups khoikhoi són sovint més grans que les que hi ha entre aquests i els sans

Les llengües de clic són repartides per l’Àfrica del Sud, i són, sobretot, el khoikhoi —quatre o cinc clics— i el san —fins a nou— Segons alguns autors, hom troba clics, o sons molt semblants, en algunes llengües melanèsies, i també en el nàhuatl i en el quítxua

Canonge de Màlaga, defensà l’alliberament evangèlic de l’home i el diàleg amb el marxisme San Pablo al día 1956, El cristianismo no es un humanismo 1966, Creer es comprometerse 1967, El poder popular, tentación de Jesús 1983 Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou una de les figures més decisives del catolicisme espanyol A Ay de mí si no evangelizare 1971 es presenta ell mateix

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou