Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…
William Dwight Whitney
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Format a l’escola de FAWeber i de Rudolf von Roth a Alemanya, fou professor de sànscrit 1854-94 i de lingüística comparada 1869-94 al Yale College de New Haven Entre les seves obres destaquen l’edició amb RRoth de l' Atharva-veda , així com nombroses edicions i traduccions de texts sànscrits i, sobretot, la seva Sanskrit Grammar 1879 Collaborà també en el diccionari sànscrit d’Otto van Böhtlingt i RRoth
khotanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua afí als parlars irànics arcaics, els principals documents escrits de la qual han estat trobats a Khotān.
Els texts fins ara desxifrats són relacionats amb el budisme, amb fragments importants d’origen sànscrit, i texts d’índole mèdica
hindú
Nenes hindús
© X. Pintanel
Lingüística i sociolingüística
Adepte de l’hinduisme.
El mot hindú , terme persa medieval, derivat del sànscrit saindhava , passà del seu sentit geogràfic original habitant del territori del riu Sindhu al sentit restrictiu religiós i cultural
Amarasiṁha
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf, poeta i estadista hindú.
La tradició el situa a la cort de Vikramāditya Escriví un lèxic versificat, l' Amarakośa ‘Vocabulari d’Amara’, que ha tingut una gran importància per a l’estudi del sànscrit
caixmiri
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària parlada per prop de dos milions de persones (1981) a la vall del Caixmir i a les muntanyes veïnes.
Pertany originàriament al grup dàrdic, però ha rebut fortes influències literàries del sànscrit Presenta trets morfològics arcaïtzants És escrit en l’alfabet Sharada , derivat del devanagari Ha estat el vehicle d’una de les literatures índies indi
William Carey
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Missioner i filòleg anglès.
Essent pastor baptista es traslladà a l’Índia 1793, on fundà una casa d’edicions a Shrīrāmpur Publicà gramàtiques, diccionaris i bíblies en quaranta llengües i dialectes, entre els quals el sànscrit, el panjabi i el bengalí
augment
Lingüística i sociolingüística
Partícula que, en certes llengües indoeuropees —indoirànic, armeni i grec—, precedeix els pretèrits verbals com a característica temporal; la seva funció, doncs, és la mateixa de les desinències secundàries.
L’augment consisteix en una vocal * e > a- en indoirànic exemples sànscrit ábharat , armeni eber , ἔφερε L’ús de l’augment sembla haver estat, en principi, potestatiu, puix que a l’èpica grega arcaica hom troba moltes formes sense partícula
devanagari

Alfabet devanagari
©
Lingüística i sociolingüística
Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi
, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.
Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi