Resultats de la cerca

Vida i obra Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt, fou rector d’Oliva i d’Almenara, i canonge de València des del 1466 De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, i resultà dues vegades ferit 1470 i 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge, de manera que el seu veredicte, la Resposta , encapçala les Trobes en lahors de la Verge Maria , i el 1486, amb poesies en català i castellà Entre el 1481 i el 1496 traduí al català la biografia que Antoni Beccadelli el Panormita feu d’Alfons el…

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII

Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 “El teatre de l’època de la Illustració”, dins Rossich, A Serrà Campins, A i Valsalobre, P Prats, D ed El teatre català dels orígens al segle XVIII Kassel, Reichenberger, p 97-98

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia…

Afectat per l’expulsió dels jueus de França, el 1396, visqué algun temps a Catalunya Sembla que el primer diccionari hebreu-romànic que aparegué imprès en italià a Nàpols el 1488 amb el títol Maqre Dardeqe és una adaptació del que aquest autor compongué en català

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català les obres del jesuïta Petrus Canisius i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar la consciència , respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579

S'establí a Braşov en 1556-83, per encàrrec del senyor d’aquesta vila, Hanas Beagnăr Amb les seves traduccions dels texts bíblics i litúrgics del vell eslau a la llengua parlada del poble, contribuí a la formació de la llengua romanesa

Governador militar de Tolhuis, als Països Baixos Exponent d’un rebrot tardà del lullisme cortesà, projectà, seguint l’orientació de l’acadèmia matematicofilosòfica d’Herrera, la incorporació al castellà dels escrits llatins lullians a Brusselles, després de reimprimir l' Arte general 1661 i la Breve y sumaria declaración de la Arte general 1661, 1666 de Pedro de Guevara, publicà les seves versions de les obres lullianes Arbor Scientiae 1663, Introductorium magnae artis generalis , precedit d’una biografia de Ramon Llull 1663, i de l’apòcrif Liber conceptionis virginalis 1664

Estudià a Bagdad Introduí els metres i la temàtica àrabs en la poesia profana hebrea A trenta anys s’establí a la cort de Còrdova amb Ḥasday ben Šaprut S'oposà a les teories gramaticals de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i a la seva influència personal La seva obra poètica s’ha conservat esparsa