Resultats de la cerca

Afectat per l’expulsió dels jueus de França, el 1396, visqué algun temps a Catalunya Sembla que el primer diccionari hebreu-romànic que aparegué imprès en italià a Nàpols el 1488 amb el títol Maqre Dardeqe és una adaptació del que aquest autor compongué en català

Introduí el comparatisme a França mitjançant la traducció i l’ensenyament de la gramàtica de Franz Bopp Fou catedràtic de gramàtica comparada Les seves publicacions són escasses, però de primera qualitat, especialment Essai de sémantique 1897, títol enganyador, perquè de fet tracta del valor semàntic de les formes gramaticals, o sigui de sintaxi, i combina la tradició francesa de la gramàtica general amb els resultats del comparatisme del segle XIX

Fou ordenat sacerdot l’arquebisbe de Tolosa li encarregà una obra sobre els costums del Llenguadoc, que publicà amb el títol de Traité du franc-alleu Tolosa, 1641 En plena Guerra dels Segadors publicà La Catalogne française où il est traité des droits du roi sur les comtés de Barcelone et Roussillon 1644, i posteriorment Origine des jeux floraux 1659, Origines de la langue française publicada l’any 1694 i un Traité de la langue provençale , el qual deixà inèdit

Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Professor de la Universitat de Groningen Països Baixos Estudià filologia romànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà i guanyà el títol de docent mitjançant una recerca sobre la llengua dels diversos manuscrits del Llibre de Amich e Amat comparada amb la de l’adaptació provençal i la modernització “valenciana” de Bonllavi 1974 Aquesta obra és una contribució fonamental a l’estudi gràfic, fonètic i morfològic del català antic i a la metodologia contrastiva de les llengües romàniques Entre els seus diversos treballs, n'ha dedicat també alguns al català dins el camp de la lingüística…

Professor de les universitats de Frankfurt i de Tübingen, on es graduà el 1952, obtingué el títol de docent habilitació el 1959, i posteriorment desenvolupà la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Colònia com a professor de lingüística històrica S’especialitzà en lingüística indoeuropea Die venetischen Personennamen , ‘Els noms de persona vènets’, 1961 Trümmersprachen , ‘Llengües residuals’, 1980 i estudià les llengües preromàniques hispàniques Sprachräume und Sprachbewegungen im vorrömischen Hispanien ‘Zones i moviments lingüístics a la Hispània preromana’, 1962, Elementos de un…

Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del beat Le…