Resultats de la cerca

Se situa en l’ordre dels usos lingüístics

Generalment hom utilitza l’abreviació NB

Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses

La seva fonètica, simple, així com un sistema molt ric d’aglutinació, la converteixen en una llengua d’una gran precisió i, de fet, fou emprada pels primers missioners segle XV com a llengua de relació Escrita antigament en escriptura sillàbica, a partir del segle XVI hom utilitzà els caràcters llatins Posseeix una abundant literatura, popular i culta Reivindicada per tots els nacionalistes i independentistes, després de diversos intents de convertir-la en oficial, al costat de l’anglès, fou declarada oficial el 1946 i actualment és parlada a les Filipines pel 24% de la població

Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles per exemple, volapük < anglès, world i speak , lol < anglès rose, nim < animal, Melop < Amèrica, etc D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials A desgrat de la dificultat intrínseca, el volapük…

L’instrumental lingüístic que utilitza el metallenguatge procedeix d’un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol El lingüista que escriu la gramàtica d’una llengua, el lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació, o el lògic que estudia la validesa o correctesa formal d’un enunciat, tots ho fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta també en el llenguatge colloquial frases tals com “Què vol dir llibertat en basc", “Per a vosaltres "'mestre’ i “mestra' sonen igual” o “No es…

De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Tingué una gran activitat com a articulista i conferenciant, especialment a favor de la cultura catalana i de l’esperanto Fou membre de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana Fundà i dirigí la revista “Clarisme” i collaborà a “Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador”, “Antologia” i “Raixa” Creà el mètode de taquigrafia…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…