Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
substitució lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (bilingüisme, disglòssia), sobre una altra.
El procés de signe contrari, que tendeix a restablir l’ús de la llengua o varietat dominada, és el de normalització lingüística Als Països Catalans s’han produït, des dels s XVI-XVII processos de substitució a favor del castellà i del francès, parcialment contrarestats, i de manera molt desigual, pel procés de normalització lingüística contemporani
aranès
Lingüística i sociolingüística
Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en…
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…
jargó
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parla d’alguna comunitat marginada.
laosià
Lingüística i sociolingüística
Llengua, pertanyent a la família thai, parlada a Laos i a Siam.
Basat en paraules d’estructura monosillàbica, el laosià gaudeix d’una gran varietat de tons i registra, en el seu lèxic, una forta influència del xinès Al llarg dels segles s’ha servit de dues escriptures, derivades ambdues del pali
san
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües del grup khoisan parlades pels sans.
Els del centre, com els narons, parlen un dialecte de tipus khoi khoikhoi, i la resta, llengües anomenades més pròpiament san , i que es caracteritzen per llur riquesa en la varietat dels tons i dels clics, en la pobresa dels sistemes d’inflexions per al gènere i el nombre, i en la collocació del verb entre el subjecte i l’objecte
Salvatore Battaglia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari.
Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el Grande dizionario…
Louis Gauchat
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic
tibetà
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup tibetà (o bòdic), de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals.
D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30…