Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
txibtxa
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica del Sud i de l’Amèrica Central que comprèn diverses llengües i dialectes relacionats amb l’antiga llengua dels txibtxes, actualment desapareguda.
Les tribus que les parlen s’estenen des dels confins de Costa Rica i Nicaragua, al N, fins al golf de Guayaquil, al S, tot al llarg de la costa del Pacífic, s’endinsen als altiplans colombians i equatorians i arriben fins als vessants orientals de la serralada andina Hom sol classificar-les en quatre grans grups talamanca-barbacoa amb els subgrups guatuso, talamanca, cuna i barbacoa , dorak-guaymi amb moltes varietats dialectals, en gran part extingides, txibtxa-arauac amb els dialectes antic txibtxa, rama, arauac, tunebo , etc i páez amb els dialectes páez, guambiano, totoró ,…
planificació lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…
Fritz Krüger
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista Volkstum und…
Josep Vallverdú i Aixalà
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,