Resultats de la cerca

És autor de diversos comentaris i de les versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana

Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També…

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de …

Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida  com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i …