Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
calçador
Agronomia
Aparell emprat per a calçar.
Hom empra generalment l'arada calçadora o conreadores especials
fumigador

fumigador
arrencadora

Arrencadora de patates
Agronomia
Eina o aparell capaç d’arrencar (arbres, mates, etc.).
Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la…
empolsador
Agronomia
Aparell que serveix per a aplicar productes en pols als conreus.
Simon Kuznets
Economia
Economista rus naturalitzat nord-americà.
Féu estudis sobre la renda nacional, el creixement, l’estadística i els progressos en l’aparell teòric salaris, capital, utilitats i interès És autor d' Economic Growth and Structure 1965, Economic Growth of Nations Total Output and Production Structure 1971 i Population Capital and Growth 1974 El 1971 rebé el premi Nobel d’economia
venda automàtica
Economia
Sistema de venda de productes per mitjà de màquines expenedores automàtiques que els despatxen i els cobren.
La primera màquina d’aquesta mena coneguda és del s XVIII, anglesa, amb la qual es venia tabac De fet, fou amb aquest producte que més es popularitzaren, juntament amb les de begudes En l’actualitat s’hi venen tota mena de mercaderies Normalment, les màquines són propietat d’una empresa operadora que les situa en tot tipus d’establiments i se n'encarrega del manteniment i proveïment En contrapartida, generalment el titular del local on es colloca l’aparell s’emporta una part del benefici
espiral de la inflació
Economia
Procès d’augment progressiu dels preus quan es modifica l’estructura productiva mitjançant la sobreinversió monetària.
Segons FA von Hayek, la sobreinversió, finançada per l’expansió del crèdit bancari i l’estalvi forçós, produeix un augment del preu dels béns de consum els empresaris, estimulats per la possibilitat d’obtenir guanys més grans, accepten de pagar més pels factors productius, la qual cosa repercuteix altra vegada sobre el preu dels béns de consum Aquest creixement dels preus en espiral es manté fins al límit de la possible expansió del crèdit i, finalment, obliga a una readequació de l’aparell productiu als recursos efectius de la comunitat
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
Josep Antoni Grífols i Roig
Economia
Medicina
Metge hematòleg i empresari.
Fill d’un metge homeòpata, es llicencià en medecina a la universitat de Barcelona i obtingué l’especialitat d’anàlisis clíniques, amplià estudis a Munic i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre la reacció de Wasserman El 1909 fundà a Barcelona l’Institut Central d’Anàlisis, pioner de les anàlisis clíniques, bacteriològiques i químiques En 1928-29 patentà la flèbula d’anàlisis, aparell per a extraure mostres de sang per a l’anàlisi, i la flèbula de transfusions, per a efectuar transfusions indirectes, les primeres realitzades a l’estat espanyol El 1940 fundà amb els seus fills Josep Antoni…