Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Joan Faus i Esteve
Economia
Empresari.
Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona 1944, on es llicencià en medicina, i, més tard, es doctorà a la Universitat Central de Madrid L’any 1951 emigrà a Brasil, on muntà una farmàcia S’ integrà posteriorment a l’empresa Esteve Irmâos e Cia Ltdaen la qual exercí diferents càrrecs directius Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola Dins de les activitats culturals catalanes, es destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo participà en l’organització i promoció dels Jocs Florals de l’any 1954 També Fundà el Grup Montserratí de São Paulo i…
Carlos Slim Helú
© José Cruz/ABr - Agência Brasil
Economia
Empresari i financer mexicà.
Fill de pares d’origen libanès, estudià enginyeria a la Universidad Autónoma de México A mitjan anys seixanta posseïa ja una considerable fortuna, però el seu ascens tingué lloc al principi de la dècada dels vuitanta quan, en un moment de crisi general a Llatinoamèrica, adquirí diverses grans empreses a baix preu que transformà i convertí en rendibles L’any 1990 fundà el conglomerat d’empreses Group Carso i adquirí Telmex, empresa pública de telefonia fixa mexicana privatitzada Posteriorment creà la filial de Telmex, América Móvil 2000, una de les primeres empreses de telefonia mòbil que…
Salvador Riera i Fàbregas
Economia
Literatura
Marxant d’art i escriptor.
En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després es sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portda de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista “Ressorgiment”,…
nou país industrialitzat
Economia
Nom donat a un país en via de desenvolupament que es troba al llindar de la industrialització i mostra un gran dinamisme exportador de productes manufacturats (que fan la concurrència als dels països industrials).
Hom n'esmenta a l’Àsia, a l’Índia, a l’Amèrica llatina Mèxic, el Brasil, Xile, l’Equador, Jamaica i l’Argentina i a l’Àfrica Tunísia Llur desenvolupament es basa en una estratègia de foment de la inversió estrangera, en un ajustament estructural i en la promoció de les exportacions Aquest fenomen, iniciat als anys seixanta, ha incidit amb força sobre el comerç mundial dels vuitanta
André Gunder Frank
Economia
Economista nord-americà d’origen alemany.
Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970
Joan Valls i Ferrer
Economia
Industrial farmacèutic.
De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…
Ramon Larrea i Espeso
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Germà de Joan Larrea i Espeso Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la…
Carles Ferrer i Salat
© AVUI/J. LOSADA
Economia
Química
Empresari, economista i enginyer químic.
Llicenciat en ciències químiques 1953, ciències econòmiques 1964 i Filosofia i Lletres 1965 Fou fundador i president dels laboratoris farmacèutics Ferrer Internacional 1953, amb filials a Alemanya, el Brasil i Bèlgica i posteriorment integrats en el Grup Ferrer, i del Banc d’Europa 1973 Fou campió d’Espanya de tennis 1953 i jugador de la Copa Davis 1953 i 1954 Tingué un paper destacat en organitzacions i organismes molt diversos, especialment del món empresarial i esportiu president fundador de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales 1977-84, membre de la…
fruiter
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
zona econòmica especial
Economia
Espai geogràfic delimitat sotmès a un menor intervencionisme de l’Estat sobre les forces del mercat que la resta dels territoris que en formen part, sotmesos a una regulació més restrictiva.
Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques especials fou…