Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
despalanquejament
Economia
Procés mitjançant el qual les empreses, famílies o administracions redueixen el pes o la càrrega del seu endeutament.
Com a conseqüència de la crisi financera que esclatà al 2008 amb la caiguda del banc de negocis Lehman Brothers als EUA, els estats entraren en una fase d’increment de les seves despeses Per una banda, es destinaren grans quantitats a rescatar les entitats financeres i, per l’altra, augmentaren els recursos per donar més prestacions d’atur a mesura que creixia la crisi econòmica El procés també reflectí un elevat endeutament de les famílies i de les empreses En països com ara Espanya, la suma de l’endeutament públic i el privat superà en tres vegades 290% el producte interior brut PIB, amb…
corporativisme
Economia
Sociologia
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat corporatiu…
insider trading
Economia
Expressió anglesa que significa ‘un de dins que fa negoci’, donada a la persona que per la seva situació professional s’aprofita de la informació econòmica confidencial per a fer guanys, mitjançant la venda o la compra de valors, tant directament com per mitjà d’un còmplice testaferro.
Aquesta actuació és perseguida per la llei en molts països Estats Units d’Amèrica, Alemanya, Gran Bretanya, Suïssa, etc A Espanya, la culpabilitat depèn del criteri de la Comissió Nacional del Mercat de Valors
mercat borsari continu
Economia
Tipus de mercat borsari en què la cotització és feta contínuament (o en intervals molt breus), en funció de l’arribada de les ordres i amb l’enregistrament dels preus successius durant la sessió que té una duració llarga.
Ha estat possible d’establir-lo França, 1986 Espanya, 1988 mercès a l’assistència per ordinador dels processos borsaris Els seus avantatges són més eficàcia menys cost i més rapidesa, més eficiència total transparència, i més amplitud la telemàtica permet la interconnexió borsària estatal i internacional
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
concentració parcel·lària
Economia
Agronomia
Assignació, feta als propietaris de parcel·les de dimensions reduïdes, d’una superfície equivalent (en classe de terra i conreu) a la que posseïen anteriorment.
Amb la política de concentració hom intenta de posar remei als mals d’una parcellació excessiva, en racionalitzar l’explotació agrícola i l’augment dels rendiments i en augmentar el rendiment de la terra El 1952 fou promulgada a Espanya, amb caràcter experimental, la primera llei de concentració parcellària, establerta definitivament el 1955
míbor
Economia
Tipus d’interès brut del mercat interbancari de Madrid, que s’utilitzà com a referència en operacions de crèdit a interès variable.
Era l’adaptació al cas espanyol del líbor London Inter-bank Offered Rate, tipus interbancari del mercat de Londres El terme és l’acrònim de Madrid Inter-bank Offered Rate Al gener del 1999 fou substituït per l' euríbor , tot i que el Banc d'Espanya ha seguit publicant el míbor com a referència dels préstecs hipotecaris signats abans d'aquesta data
certificat de dipòsit
Economia
Títol-valor d’import elevat, negociable a curt termini (d’un a dotze mesos) o a mitjà termini (fins a cinc anys), amb un rendiment marcat pel mercat monetari i que és emès per una entitat bancària per tal de finançar la seva tresoreria.
Als Estats Units d’Amèrica, on fou creat, el 1961, és negociable als mercats secundaris també ho és a l’euromercat i a la Gran Bretanya El risc és associat al banc i la negociació li dóna una gran liquiditat, aprofitada per les empreses en llur gestió de tresoreria A la Gran Bretanya fou implantat el 1966 a Espanya, el 1969, i a França el 1985
índex borsari
Economia
Indicador, que pot ésser simple o ponderat o bé en percentatge o en unitats monetàries, que expressa l’evolució relativa de la cotització d’un valor, d’un sector o d’un mercat, en els successius períodes de cotització borsària, tot prenent com a base el valor en una data determinada.
Els índexs de mercat es basen en una mostra de valors representatius Els índexs més significatius de les principals borses són Dow Jones Nova York, Nikkei Tòquio, Financial Times Londres, FAZ Frankfurter Allgemeine Zeitung, Frankfurt i CAC Cotation Assistée en Continue, París A Espanya hom fa servir l’índex general de Madrid 80% de la negociació total Barcelona i València tenen també els seus índexs
comitè paritari
Economia
Dret del treball
Consell compost per igual nombre de representants obrers i patronals amb un president nomenat pel govern, que tingué com a finalitat resoldre per arbitratge previ obligatori els conflictes laborals col·lectius i individuals a cada sector local de la producció.
Constituïren els organismes bàsics del règim corporatiu paritari muntat a Espanya per la Dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del règim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aunós S'inspirà en el corporativisme feixista d’Itàlia i en les idees del moviment social catòlic La UGT i els socialistes participaren en els comitès paritaris en virtut del pacte tàcit de no-agressió existent entre ells i la Dictadura Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participació, que mantingueren àdhuc després de negar-se a…