Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
capitalització
Economia
Forma de previsió que té per objecte la constitució d’un capital i el seu lliurament al beneficiari o tenidor del títol en una data prèviament establerta.
La constitució del capital esmentat s’efectua amb les quotes o primes aportades pels subscriptors, incrementades amb els interessos legalment establerts Per tal de donar un major incentiu a aquest tipus d’operacions, hom acostuma a admetre l’amortització anticipada dels títols que són premiats en sorteigs celebrats periòdicament Les societats de caapitalització han experimentat un fort desenvolupament tant a França com a l’Estat espanyol
capitalització
Economia
Procés mitjançant el qual el capital d’una empresa augmenta el seu valor per raons diverses.
Aquest augment pot ésser motivat per les variacions de les cotitzacions de les seves accions a la borsa, per la revaluació de la moneda, per la infravaloració del capital fix, per la determinació d’unes quotes d’amortització superiors a les reals El procés contrari provoca la descapitalització de l’empresa
capitalització borsària
Economia
Avaluació empresarial d’una societat, segons la seva cotització a borsa, multiplicada pel nombre d’accions emeses.
Comparada amb altres avaluacions permet de veure si les accions són subavaluades o sobreavaluades també expressa l’eficàcia del mercat de valors si reflecteix tota la informació disponible sobre la societat En relació a una borsa, la capitalització mesura el valor total dels actius que hi són cotitzats, fet que permet d’establir rànkings borsaris i conèixer alhora el seu pes dins l’economia d’un estat per exemple, en relació al PIB
capitalització d’interessos
Economia
Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.
És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació
IBEX 35
Economia
Índex borsari emprat com a referència a l’Estat espanyol en la contractació de productes derivats.
És compost pels 35 valors líquids més cotitzats en el Sistema d’Interconnexió Borsària de les Borses Espanyoles SIBE, format per les borses de Madrid, Barcelona, Bilbao i València, durant l’anomenat període de control sis mesos, després del qual un Comitè Assessor Tècnic CAT procedeix a una nova revisió D’acord amb aquesta mecànica, els valors que ponderen l’IBEX 35 resultat d’una combinació de liquiditat i capitalització de les empreses, que sol coincidir amb les de dimensions més grans poden entrar-hi o bé sortir-ne Entrà en funcionament el 14 de gener de 1992 D’una manera…
minifundi
Economia
Explotació agrícola de dimensions reduïdes.
Es caracteritza per una baixa rendibilitat, conseqüència de la utilització d’instruments de conreu molt elementals, de la manca de bèsties de tir i de l’esgotament de la terra, per manca d’adob o de guaret Bé que, en general, els minifundis són conreats d’una manera intensiva, la producció tot just arriba al nivell de subsistència Normalment resta, doncs, fora dels circuits del mercat, amb la fretura consegüent de fons líquids i la impossibilitat d’una especialització dels conreus Si s’hi afegeix una manca de crèdits adequats, hom veu que el baix nivell de capitalització…
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…
adob
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
avaluació empresarial
Economia
Càlcul del valor d’una empresa, o de parts de la seva estructura i de la seva activitat, d’acord amb els paràmetres de béns patrimonials (diferència entre actius i deutes), de rendibilitat (aflux de caixa), mixtos (amb elements immaterials) i de capitalització borsària.
Té per finalitat un coneixement ajustat que n'aconselli la venda, la fusió o l’ampliació de capital Existeixen normes legals, mercantils, comptables pla general de comptabilitat i fiscals d’avaluació dels elements de l’estructura d’una societat
borsa
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…