Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
obertura de crèdit
Economia
Dret mercantil
Operació bancària en la qual el banc (acreditant) es compromet a tenir a disposició del client (acreditat) una suma de diners perquè en faci ús mitjançant lletres, xecs, retirada d’efectiu, etc, d’una sola vegada o de forma successiva.
La suma podrà ésser disponible una altra vegada si l’acreditat en reintegra l’import
termini de gràcia
Economia
Dret mercantil
Ampliació del terme de pagament, una vegada vençut el deute.
pla quinquennal
Economia
Pla econòmic, de cinc anys de durada, establert per primera vegada a la Unió Soviètica el 1928.
La idoneïtat que aquest termini representà per a dur a terme els objectius de la planificació centralitzada féu que fos adoptat també en els diversos assaigs de planificació indicativa duts a terme en altres països amb economia de mercat
crèdit renovable
Economia
Crèdit acordat per un import determinat i que, una vegada reemborsat, pot ésser reutilitzat, perquè és renovat automàticament durant un cert període.
economista
Economia
Teoritzador en matèria econòmica.
Aquest terme, emprat per primera vegada per Mirabeau, designà originàriament els fisiòcrates francesos del s XVIII
estat estacionari
Economia
Caracterització tècnica d’un sistema econòmic que ha arribat al límit del seu procés de creixement.
Segons els economistes clàssics, la tendència cap aquesta situació és inevitable per a les economies dels països avançats, una vegada emprats tots els recursos disponibles i assolit un alt nivell de renda per habitant
comerç electrònic d’empresa a consumidor
Economia
Comerç electrònic en què l’intercanvi d’informació o de serveis es duu a terme entre empreses i clients particulars.
Cada vegada adquireix més rellevància el comerç electrònic entre empreses i consumidors, especialment en articles com ara llibres i discs, i també en serveis, com ara els financers La sigla B2C prové de la denominació anglesa Business to Customers , empresa a client
retribució variable
Economia
Sistema de contraprestació al treball lligat a la productivitat i l’eficàcia.
La forta competència entre les companyies porta a la cerca de la màxima eficàcia i productivitat D’aquesta manera nasqué la retribució variable, que està vinculada als resultats obtinguts i que poden ésser compensats de moltes maneres, a la vegada que pot afectar tant els empleats de base com els alts executius
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del diumenge La durada…
postfordisme
Economia
Sociologia
Sistema d’organització social del treball que introdueix criteris de flexibilització tècnica i social i institucionalitza la desregulació legal de l’ús de la força de treball.
Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles