Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Joaquim Ymbert i Sot
Economia
Empresari industrial.
Format en coneixements comptables, el 1930 anà a Alemanya a ampliar estudis de comptabilitat i estudiar l’alemany El 1931 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala Hi desplegà diverses activitats empresarials i industrials creació d’un laboratori industrial d’òptica i d’una fàbrica de materials de fibrociment i també hi impulsà la creació d’una bóvila D’altra banda, esdevingué un gran distribuidor de productes farmacèutics i de materials i equips per a les arts gràfiques Home d’influència social i com a soci de la Cámara de Comercio de Guatemala, hi promogué la creació de la revista i de la…
John Pierpont Morgan
Economia
Financer nord-americà.
Continuà l’obra iniciada pel seu pare, Junius Spencer Morgan 1813-90, amb la creació del banc JPMorgan and Co, gràcies al qual es pogué introduir en el finançament de les primeres indústries nord-americanes, la majoria de les quals arribà a controlar a partir de la creació de la General Electric Co 1892 i de la concessió estatal per a la construcció de la xarxa ferroviària El seu fill John Pierpont Morgan 1867-1943 obtingué beneficis extraordinaris com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que li permeteren de consolidar el grup Morgan Superat el període de…
Ignasi Villalonga i Villalba
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou…
Andreu Campo i Pérez
Economia
Financer.
Collaborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868 Havia militat al partit progressista Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…
Stephen M. Case
Economia
Empresari nord-americà.
Graduat en ciències polítiques pel Williams College, el 1985 fundà, amb altres socis, America Online L’empresa, situada a Dulles Virgínia, ha esdevingut la companyia de serveis interactius més important del món La seva expansió l’empenyé a promoure la fusió amb Time Warner al començament del 2000, en una de les operacions empresarials de més dimensió de la història i la primera en què una companyia de l’anomenada nova economia n'absorbí una de la vella per crear el major conglomerat integrat de mitjans de comunicació i continguts del món L’obsessió de Case ha estat, des del principi, la…
Arthur Hendrick Vandenberg
Economia
Història
Periodisme
Polític i empresari periodístic nord-americà.
Senador 1928 fou reelegit fins que morí, partidari de l’aïllacionisme, atacà sovint el president FDRoosevelt El bombardeig de Pearl Harbor, però, el féu inclinar cap a la guerra i la presència internacional dels EUA Així, féu costat a la creació de l’ONU 1945, del pla Marshall 1948 i de l’OTAN 1949
Bernardo Ward
Economia
Economista d’origen irlandès.
Fou membre del Consell de Castella, secretari de la Junta de Comercio i director de la Casa de la Moneda i de la fàbrica de vidres de San Ildefonso Publicà Obra pía Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España 1750, on proposava la creació de manufactures, i Proyecto económico 1762 Gaudí d’un gran prestigi entre els illustrats
Agustí Gibert i Xurriac
Economia
Fabricant d’indianes.
Fill d’ Agustí Gibert i Xurriac , adroguer de Malgrat Casat amb Antònia Alegre i Guix, pertangué a la Companyia Golorons, Alegre i Puget El 1747 estava relacionat amb negocis de vaixells Participà en la creació de la Companyia de Comerç de Barcelona 1756, de la qual fou nomenat un dels tres directors, i també el 1765 i el 1768 Comerciant matriculat 1758, fou fet ciutadà honrat per Ferran VI
Pedro Fernández Navarrete
Economia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, polític i economista castellà.
Fou canonge de Santiago de Compostella i secretari reial A Conservación de monarquías y discursos políticos 1626, identificà les causes de la decadència castellana despoblació i abandó de l’agricultura, expulsió dels moriscs, emigració a les colònies, excés de clergues, els mayorazgos, la passivitat econòmica de la noblesa i els excessos fiscals Reclamà el redreçament de l’agricultura, una política de repoblació, la creació d’una marina potent i la circulació de metalls preciosos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina