Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Max Adler
Economia
Filosofia
Política
Economista, polític i filòsof austríac.
Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera
atur friccional
Economia
Sociologia
El que afecta els qui no treballen per causa d’un canvi d’empresa, de domicili, d’ofici, etc.
L’atur friccional és causat pel funcionament del sistema econòmic capitalista Keynes no l’inclogué en l’atur involuntari, car considerà que és el procés necessari per a la mobilitat del treball El pla Beveridge fixava l’índex d’atur friccional entre un 2% i un 3% de la població activa Per a Marx les mateixes necessitats de la producció capitalista creen l’exèrcit industrial de reserva
Adam Ferguson
Economia
Filosofia
Filòsof i economista escocès.
Féu estudis eclesiàstics, i ocupà les càtedres de filosofia natural i de moral de la Universitat d’Edimburg Molt relacionat amb intellectuals, com Hume, A Smith i W Robertson, és difícil de determinar les seves aportacions originals Influït per Montesquieu, escriví Essay on the History of Civil Society 1767, on desenvolupà la idea de divisió del treball, recollida després per A Smith i K Marx
William Petty
Economia
Economista anglès.
Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695
Claudio Napoleoni
Economia
Economista italià.
Collaborador del centre d’estudis per al desenvolupament de la indústria al Mezzogiorno SVIMEZ des del 1953 fins al 1963, la seva activitat es dirigí fonamentalment a la docència de la política econòmica i de la història de les doctrines, matèria de la qual fou professor a la Universitat de Torí Sota la seva direcció, hom publicà el Dizionario di Economia politica 1956, i és autor d' Il pensiero economico del 900 1961, Corso di Economia politica 1972 i Smith, Ricardo, Marx 1973
Flora Tristan
Història
Economia
Nom amb què és coneguda Flore Tristan-Morcoso, socialista utòpica francesa.
Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843
circulació econòmica
Economia
Conjunt d’activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics.
El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx
Charles-Oscar Bettelheim
Economia
Sociologia
Economista francès, professor a l’escola nacional d’administració (1948-52), cap de la missió de l’ONU d’assistència tècnica a l’Índia (1955-56) i director de l’École Pratique des Hautes Études i del Centre d’Études et de Recherches Sociales (1970).
Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977…
Francisco Bernis Carrasco
Economia
Economista castellà.
D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol
Philip Henry Wicksteed
Economia
Economista anglès.
Deixeble de Jevons, pertangué a l’escola marginalista marginalisme Home d’una àmplia cultura, fou influït per Comte i Henry George Ministre unitarià, abandonà la carrera eclesiàstica i es dedicà totalment a l’economia Autor de diferents escrits, els més importants són An Essay on the Co-ordination of the Laws of Distribution 1894, la seva obra més original, i The Common Sense of Political Economy 1910 L’estructura general del seu sistema és la de Jevons, i fou un dels primers economistes que atacaren Marx des del marginalisme