Resultats de la cerca

La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875

Professor a Tübingen 1860-68 i a Viena 1868-71, fou membre del landtag de Württemberg 1862-65 i ministre de comerç del govern austríac 1871 Malgrat la concepció orgànica de la societat, s’acostà més, globalment, a la filosofia idealista que no pas a la sociologia positivista Fou un dels iniciadors, a Alemanya, de la tendència moderna de les ciències polítiques i socials Obres principals Bau und Leben des sozialen Körpers ‘Construcció i vida del cos social’, 1875-78, Abriss der Soziologie ‘Resum de sociologia’, pòstuma, 1906

Llicenciada en ciències econòmiques i filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és una de les filles d’una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, formada pel matrimoni entre Jesús Raventós i Teresa Chalbaud Inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l’accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família Posteriorment, assumí la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge El 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent Presideix…

Estudià a les universitats de Barcelona, on es doctorà en filosofia i lletres, especialitat d'història l'any 1967, i Palma i a la Sorbona, de París Professor de geografia a Madrid 1957 i cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca 1957-76, el 1965 cofundà el centre d'estudis econòmics SEPTE, del qual fou director fins el 1971 Professor a la facultat de lletres de la Universitat de Palma 1971, de la qual esdevingué catedràtic el 1977, hi creà la revista Trabajos de Geografía posteriorment Treballs de Geografia L'any següent collaborà en la creació de la…

Estudià història medieval i filosofia a la Stanford University, administració d’empreses a la University of Maryland i ciències a l’Sloan Institute del MIT L’any 1980 entrà a AT&T, on desenvolupà una trajectòria brillant en les àrees de venda i màrqueting El 1999 fou designada presidenta i consellera delegada d’HP, i esdevingué així la primera dona que dirigia una empresa que cotitza a l’índex Dow Jones, de la borsa de Nova York Des d’aquest càrrec Fiorina encapçalà una ampliació decidida de les activitats d’HP El 2005 cessà dels càrrecs en aquesta companyia Posteriorment…

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes…

Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la…

Doctorat en filosofia a la Universitat de Budapest 1947, d’on fou professor, el 1950 s’exilià a Europa Occidental pels seus desacords amb les autoritats comunistes El 1953 es graduà en economia a la Universitat de Sydney i es traslladà als EUA el 1956 Obtingué el doctorat a la Universitat de Stanford el 1959 i fou professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley des del 1964 Rebé el premi Nobel d’economia el 1994, que compartí amb John F Nash i Reinhard Selten per les seves pioneres anàlisis sobre l’equilibri en la teoria de jocs no cooperatius Fou també un estudiós en el…

Advocat, exercí la professió a Buitrago i a Madrid en aquesta ciutat estudià economia i collaborà a El Corresponsal , diari que dirigia el seu amic Aribau En 1841-46 dirigí la companyia concessionària del monopoli de la sal Fou elegit diverses vegades diputat, des del 1847, any que fou nomenat director general del deute públic El 1853 ocupà, durant tres mesos, el ministeri d’hisenda establí el deute fluctuant i el 1856 tornà a ocupar la direcció general del deute públic Ingressà a la Sociedad Libre de Economía Política de Madrid, i contribuí a la fundació de l’Asociación para la Reforma de…