Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
influenciador
Economia
Persona que amb els seus consells o opinions afecta de manera directa o indirecta el comportament de compra del decisor.
impost ambiental
Economia
Gravamen que s’estableix per a incentivar els agents econòmics a reduir els impactes ambientals.
Aquests impostos poden gravar tant els béns que generen l’impacte per exemple, la benzina amb plom, com les emissions de l’agent contaminador CO 2 , SO 2 , etc
impost indirecte
Economia
Impost que no recau de forma directa sobre els ingressos ni té en compte la capacitat ni les característiques del contribuent,.
sinó que grava els costos de producció, les vendes entre empreses o les despeses i el consum, i repercuteix sobre els preus finals que paguen els consumidors, de manera que els fabricants i comerciants actuen com a recaptadors per compte de l’estat Alguns exemples són l’impost sobre el valor afegit IVA o l’impost de transmissions patrimonials
impost directe
Economia
Impost que recau directament sobre el titular de la renda o riquesa en funció de la seva capacitat.
Per això són progressius Alguns exemples són l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF o l’impost de societats
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més…
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de 370 000…
fons d’inversió immobiliària
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva amb un patrimoni constituït majoritàriament per immobles, bé siguin residencials o d’activitats terciàries i d’altra mena, amb l’objectiu de rendibilitzar-los mitjançant el lloguer i la revenda.
Enregistraren un fort impuls amb l’expansió del sector immobiliari que començà al principi del 2000 i que es frenà cap al final del 2007 A l’Estat espanyol aquests fons tocaren sostre el 2007 amb un valor patrimonial de 8612 milions d’euros i unes rendibilitats que fluctuaven segons el termini, però que es movien per sobre del 5% fins a la vora del 7% El 2008, en canvi, el patrimoni caigué fins a 7407 milions i les rendibilitats, a curt termini, no arribaren ni a l’1%
fons reservats
Economia
Diners autoritzats pels pressuposts de l’estat per a finançar certes despeses de seguretat l’ús dels quals no cal justificar.
flexibilitat laboral
Economia
Facilitat dels treballadors per a ajustar la seva oferta de treball a les variacions de la demanda.
Des del punt de vista de l’empresari, es veu també com les diferents modalitats de contractació de què disposen, a més del tradicional contracte indefinit
efecte riquesa
Economia
Discriminació del tipus d’interès i augment de la demanda de béns i serveis per part dels empresaris i consumidors, a conseqüència d’un augment en la quantitat de diner.
Aquest efecte, descrit per l’economista Arthur Cecil Pigou, té grans conseqüències en la política monetària Les retallades de tipus d’interès provoquen expectatives d’augment dels rendiments d’altres actius com ara les accions o els immobles El resultat és que els propietaris se senten més rics i amb més capacitat de despesa i n'incrementen el consum Amb les pujades del preu del diner, l’efecte és el contrari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina