Resultats de la cerca

Professor de la London School of Economics des del 1956, treballà en el camp de l’anomenada economia del benestar i estudià el problema dels costs socials creixents que genera el procés de producció en les societats capitalistes avançades La seva obra pincipal, The Costs of Economic Growth 1968, fou reeditada el 1969, en una nova versió revisada Growth the Price we Pay

Membre de l’escola austríaca, fou professor a les universitats de Viena 1913-38, Ginebra i Mèxic Als EUA collaborà en el National Bureau of Economic Research 1940-44 i fou professor a la Universitat de Nova York 1945-69 Partidari d’un liberalisme econòmic total i contrari a qualsevol mena d’intervencionisme, considerà el socialisme incompatible amb la racionalitat econòmica Obres Sozialismus 1922, Liberalismus 1927, Omnipotent Government 1944 i Planning for Freedom 1952

Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’Orfeó Català i fundador i…

Diplomat per la Institució d’Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a Berlín i fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek Ingressà a les joventuts de la Lliga 1935 i s’associà a Francesc Cambó Perseguit el 1936, s’exilià a França En tornar dugué uns serveis d’estudis de Cambó i dirigí l’editorial Alpha 1947-56 Adscrit a l’escola de l’economia liberal, és autor de diversos estudis i collaborà sovint amb articles de fons en La Vanguardia President de l’Institut d’Estudis Europeus, fou un dels promotors de l’acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics d’…

És una de les primeres empreses mundials del sector Posseeix mines de bauxita a Austràlia, Jamaica, Surinam, els EUA i la República Dominicana, i fàbriques en diversos països europeus El 1928 creà Aluminium Limited, que es feu càrrec de les empreses de la companyia a l’estranger

Des del 1951 és independent i la principal competidora d’ALCOA És la segona empresa mundial de producció i comerç de l’alumini El 1983 la seva facturació fou de 4225 milions de dòlars i tenia 70000 empleats Participa minoritàriament a l’Empresa Nacional del Aluminio, juntament amb l’INI

A l’octubre del mateix any s’hi adheriren Colòmbia i l’Equador i el 1966 Veneçuela Tenia com a finalitat de reduir progressivament les tarifes i altres traves al lliure comerç, de manera gradual en dotze anys, fins a arribar a la plena liberalització del comerç entre els països signants Els seus objectius massa ambiciosos foren la principal causa del seu fracàs L’any 1980 es transformà en l’ Asociación Latinoamericana de Integración

Té la seu a Montevideo i és formada pels mateixos membres Els seus objectius són menys ambiciosos que els de l’ALALC afavorir el comerç entre els països llatinoamericans, per mitjà d’acords preferents bilaterals, fins a la creació d’un mercat comú

El 1950 creà la Societat Etino-Química, conjuntament amb Hidro Nitro Española Amb la posterior entrada, el 1956, de l’empresa nord-americana Monsanto, hom posà en marxa una planta de poliestirè a Montsó Aragó, que el 1960 fou transformada en Monsanto Ibérica El 1970 inaugurà una nova planta de matèries plàstiques a Vila-seca Tarragonès i el 1974 procedí a l’absorció de Monsanto Ibérica La crisi general del sector, i en concret la del soci multinacional, provocaren la suspensió de pagaments 1980, que poc després fou aixecada la participació majoritària de Monsanto fou adquirida pel grup…

Des del 1906 amplià la seva activitat a tot el sector químic, alhora que la seva influència s’estenia a d’altres països El 1923, amb la collaboració d’un banc espanyol, fundà la Sociedad Ibérica del Nitrógeno, i estengué les seves inversions a nombroses empreses financeres europees Actualment és la divuitena empresa francesa amb 2 250 milions de dòlars de vendes 1983 i 15 354 empleats A l’Estat espanyol és el principal productor de gasos industrials a través de la Sociedad Española del Oxígeno