Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
prestació
Economia
Dret civil
Obligació que dimana de la llei o que, en virtut d’un conveni, ha de complir una de les parts.
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats…
pressupost
Economia
Còmput anticipat de les despeses i els ingressos d’una unitat econòmica o entitat per a un període de temps determinat.
En la planificació econòmica interna de l’empresa hom distingeix tres nivells els pressuposts estratègics a llarg termini, els pressuposts operatius curt i mitjà termini i els pressuposts organitzatius El primer nivell es refereix als plans de l’empresa per anys i al llarg d’un període que oscilla normalment entre 3 i 10 es concreta en l’avaluació de les magnituds econòmiques principals de l’empresa, suposant unes opcions concretes sobre diferents alternatives futures i un comportament determinat de les variables internes i externes principals El segon nivell, que a la pràctica és la base del…
pressió fiscal
Economia
Relació entre els imposts que han estat recaptats i la renda nacional o el producte nacional brut d’un país.
Indica la part dels ingressos que passen a poder de l’estat, i és una mesura de la capacitat de despesa pública i, per tant, de la possibilitat d’intervenció de l’estat en l’economia
prelació de crèdits
Economia
Ordre legal de preferència amb què han d’ésser satisfets els diversos crèdits concurrents en cas d’execució forçosa d’un deutor morós o insolvent.
peso
Economia
Unitat monetària principal de Xile des del 1851.
El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims
peso
Economia
Unitat monetària principal de l’Uruguai (Ur$).
Establert el 1862 amb definició respecte a l’or Amb anterioritat ja circulava el peso d’argent El 1976 el peso paper, dividit en 100 centèsims, fou substituït pel nou peso , i aquest, al seu torn, pel peso uruguayo el 1993
peso
Economia
Unitat monetària principal de Mèxic (Mex$).
Com a unitat monetària definida en or circula des del 1903 El 1936 fou redefinit com a moneda paper no convertible Després de diverses devaluacions acceptades pel FMI, la seva equivalència restà fixada en 0,07109 grams d’or fi Dividit en 100 cèntims