Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
combinat industrial
Economia
Concentració local d’establiments industrials complementaris sota una administració comuna.
Juntament amb els trusts, componen la base de l’organització industrial en sistemes econòmics monopolístics i socialistes
comanda
Economia
Dret mercantil
Contracte de natura mixta de dipòsit, mandatus
i societat, consistent a encomanar mercaderies o diners per negociar-hi a compte del comitent, mitjançant una participació en els beneficis o retribució.
Un dels tipus més característics és el contracte de canvi marítim
col·locar
Economia
Donat un tipus d’interès de mercat, escollir i dur a terme l’opció oferta per la rendibilitat dels actius financers en contraposició a la del diner.
cobertura
Economia
Obertura d’una posició a futurs, oposada a la que hom té en el producte físic.
La seva finalitat és d’assegurar-se o cobrir-se d’una fluctuació adversa en el preu del producte en qüestió
cobertura
Economia
Proporció que hom estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.
És fixada legalment pel banc central, que la pot modificar per influir en el mercat monetari
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat de la moneda,…
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats