Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
mantega de cacau
Alimentació
Economia
Greix contingut en el cacau.
És separat parcialment, normalment per pressió, a partir de la pasta de cacau o dels grans torrats i espellofats És una massa sòlida que es fon al paladar, de color blanc groguenc, amb olor i gust de cacau En la indústria alimentària és utilitzada quasi exclusivament en l’elaboració de la xocolata i d’altres productes derivats del cacau d’alt contingut en greix En farmàcia és molt emprada com a excipient de supositoris i pomades i, en forma de barreta, per a amorosir els llavis tallats
cacau ensucrat
Alimentació
Economia
Producte pulverulent obtingut per barreja de cacau en pols (normal o alcalinitzat) i sucre.
Producte molt utilitzat per a barrejar amb la llet, hom sól incorporar-hi lecitina i sotmetre'l a un procés que en facilita la dispersió instantània
cacau en pols
Alimentació
Economia
Tortó mòlt, procedent del premsatge a què és sotmès el cacau per a obtenir-ne mantega.
El tipus normal conserva com a mínim un 20% de greix Pot ésser sotmés a un procés que en facilita la dispersió instantània en líquids
cacau a l’àlcali
Alimentació
Economia
Cacau (torrat i amb pellofa, en pasta, en pols, normal o desengreixat, etc) tractat amb un àlcali, amb el qual el producte agafa un color més fosc, un gust més fort, l’acidesa es fa més soluble i més humectable, i es manté millor en suspensió en aigua o en llet calenta.
Aquest procés fou desenvolupat per l’holandès CJ van Houten el 1828
botiga
Economia
Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda.
Sol tenir un caràcter personal o familiar Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es contraposava al magatzem del mercader a l’engròs En sentit estricte, era botiga l’establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles botiguer, però en un sentit més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de comestibles i merceria Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de volum molt diferent, des d’aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les que utilitzaven normalment les…
borsí
Economia
Qualsevol centre de contractació (valors o mercaderies) de caràcter restringit.
borsí
Economia
Centre subsidiari de contractació, de caràcter oficial o no, a les ciutats on funciona un mercat de valors de caràcter oficial.
Des del punt de vista financer, els borsins constitueixen borses de valors de caràcter restringit especialment pel volum de transaccions, sovint lligats a una activitat econòmica de caràcter regional
borsa

Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
boom
Economia
Màxim d’un cicle econòmic, és a dir, la culminació d’una fase expansiva dins l’activitat econòmica, quan aquesta és en situació de plena ocupació
dels recursos productius, manifestada en una alça general dels índexs econòmics.
Rep aquest nom pel seu caràcter sovint explosiu que precipita l’economia cap a la depressió En un sentit més restrictiu, el terme és emprat per a designar els períodes culminants d’activitat del mercat de valors
bonificació
Economia
Millora o avantatge que amb caràcter addicional és concedit en les condicions d’un contracte de caràcter econòmic.
El més corrent és l’atorgat per promoure el consum d’un producte, i revesteix la forma material més producte o la monetària descompte o prima