Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
auxiliar del comerciant
Economia
Dret mercantil
Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones, en nom d’un comerciant o empresari, sota la dependència d’aquest i a canvi d’una retribució.
En una accepció més àmplia i jurídicament menys pròpia, tota persona que actua directament o indirecta en nom d’un comerciant, àdhuc de manera autònoma, com els agents, comissionistes, etc El comerciant determina les facultats de cada un del seus auxiliars, però, algunes vegades, si es tracta d’apoderats generals, és la mateixa llei la que estableix unes facultats de representació mínimes que comprenen tots els afers propis del tràfic de l’empresa
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’autofinançament dins l’…
autoconsum
Economia
Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme.
S'ha donat especialment durant les èpoques esclavista i feudal actualment encara te vigència en zones de mercat tancat És molt corrent en règims agraris o d’economia domèstica, sobretot en allò que fa referència a serveis personals i a béns de consum no durables aliments o semidurables roba, estris Es basa en gran part en l’estalvi familiar, forçat per una escassa circulació monetària, en el fet de no ésser possible l’existència d’una mà d’obra especialitzada i en la necessitat de satisfer una escala de preferències Actualment, en l’agriculura, la policultura impulsa l’autoconsum, alhora que…
autoassegurança
Economia
Procediment pel qual una empresa assegura els propis riscs, mitjançant la constitució d’unes reserves que li permetin d’atendre els eventuals sinistres.
No és ben bé una assegurança, car hi manquen els principals elements inherents al mecanisme de l’assegurança pròpiament dita Una forma indirecta d’autoassegurança consisteix en la creació d’una societat captiva d’assegurances, filial destinada a cobrir els riscs del grup o societat matriu
autarquia
Economia
Situació teòrica d’economia autosuficient respecte a l’exterior.
Malgrat el fet que les economies primitives eren molt sovint necessàriament autàrquiques, així com les societats essencialment agràries posteriors, actualment el mot gairebé és reservat per a descriure l’objectiu genèric d’una sèrie d’instruments de política econòmica aplicats en situacions de fort nacionalisme o defensives de la burgesia local o dels seus grups dominants L’autarquia com a doctrina econòmica exigeix com a fi l’autoabastament en determinats productes, el proteccionisme industrial i la supressió d’importacions, mesures que han estat sovint emprades com a instruments d’una…
austromarxisme
Economia
Política
Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.
Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer fou el membre…
assegurat -ada | assegurada
Economia
Persona física o jurídica titular de l’interès objecte de l’assegurança i que, en defecte de l’acceptant de l’assegurança, assumeix les obligacions derivades del contracte i les pròpies.
En les assegurances de vida i d’accidents corporals, és la persona damunt la qual gravita l’assegurança, i pot no coincidir amb la persona del beneficiari ni amb la del contractant o subscriptor de la pòlissa
assegurança social
Economia
Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.
Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia professional o comuna, maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes legislacions no…
assegurança marítima
Economia
Assegurança d’interessos o danys, que té per objecte de cobrir els vaixells ( assegurança sobre el buc
), les mercaderies carregades ( assegurança sobre facultats
) o d’altres interessos econòmics tals com els nolis, contra els riscs soferts per aquests béns o interessos.
artel’
Economia
Agrupació de tipus cooperativista a la Rússia anterior al 1917, i a l’URSS.
La propietat dels mitjans de producció era comunitària, i els beneficis eren repartits segons un acord previ En l’agricultura donà naixement al kolkhoz