Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
Ferdinando Galiani
Economia
Història
Economista i diplomàtic italià.
Fou conegut també com a abate Galiano Defensor de la doctrina mercantilista, publicà el manual Della moneta 1750, on donà una visió quantitativa del valor del diner, considerant-lo com una mercaderia, i introduí els conceptes d’escassetat i utilitat subjectiva Fou ambaixador de Nàpols a París 1759-69, on entrà en contacte amb els enciclopedistes i escriví l’obra Dialogues sur le commerce des blés 1770, en la qual atacà durament les argumentacions dels fisiòcrates
John Kenneth Galbraith

John Kenneth Galbraith
© Fototeca.cat
Economia
Política
Economista i polític nord-americà d’origen canadenc.
Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i The New…
John Fullarton
Economia
Economista britànic.
Fou un dels representants més assenyalats de l' escola bancària Publicà articles d’economia i de finances a la Quarterly Review i l’obra teòrica On the Regulations of Currency 1844, on assenyalà la importància d’altres instruments de crèdit, a més del diner, i llurs possibilitats de control monetari
Simó Fullana
Història
Economia
Dirigent socialista.
Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma en 1914-15 Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1922-23 Expulsat del partit socialista pel maig del 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a El Día Tornà al PSOE durant la Segona República fou afusellat durant la guerra civil
Milton Friedman
Milton Friedman
© Fototeca.cat
Economia
Economista nord-americà.
Es graduà el 1932 a la universitat de Rutgers en matemàtiques i economia, i el 1946 es doctorà a la universitat de Chicago on fins a la jubilació 1983 desenvolupà la seva carrera acadèmica i on encapçalà el corrent de pensament econòmic oposat al keynesianisme escola de Chicago La teoria sorgida de la seva anàlisi de les fluctuacions del valor del diner, i les repercussions d’aquest en els preus i l’activitat econòmica en general, coneguda amb el nom de monetarisme, el portà a propugnar la desregulació dels mercats, a criticar l’intervencionisme i a negar que hi hagués una relació inversa…
Rafael Franc
Economia
Economista.
Era eclesiàstic i, segons Pierre Vilar, possiblement convers El Consell de Cent l’envià a Madrid 1611 per tal de gestionar l’autorització per a devaluar la moneda barcelonina i evitar que s’arruïnés, com la castellana El 1615 retornà a Barcelona
Narcís Franc
Economia
Història
Mercader, el 1374 era oïdor de la generalitat de Catalunya.
Traduí per primera vegada al català el Corbatxo , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se'n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de BMoll
Jean Fourastié
Economia
Pseudònim de l’enginyer i economista francès Josep Hubert.
Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La Civilisation de…
Mariano de Foronda y González-Bravo
Economia
Financer, segon marquès de Foronda.
Lluità a les Filipines com a alferes 1895-98 Ingressà a la companyia de tramvies elèctrics de Madrid, i el 1902 passà a dirigir la de Barcelona, fins el 1931 El 1929 fou nomenat director de l’Exposició Internacional de Barcelona Processat durant la República, fou absolt
Ricard Fornells
Història
Economia
Dirigent obrer.
Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937 fou elegit…