Resultats de la cerca

Aplicà les matemàtiques a l’economia i s’especialitzà en el tractament economètric de la moneda En l’obra L’indice monétaire et la théorie de la monnaie 1926 elaborà un índex general mixt del nivell dels preus i de les quantitats intercanviades Criticà l’obra de Keynes, que intentà de reformular amb expressió matemàtica Économique rationnelle 1928 i Traitement économétrique de la monnaie 1962 Fou introductor de la programació lineal a França amb l’obra Technique et Statistique 1941

Fou, amb Wesley Clair Mitchell, el creador del National Bureau of Economic Research , i junts posaren l’anàlisi estadística al primer pla de la ciència econòmica nord-americana La seva experiència com a director de recerques al NBER 1945-53 és recollida en el llibre The Frontiers of Economic Knowledge 1954 Altres llibres publicats són The business Cycle in a changing World 1969 i Reflections of an Economic Policy Maker 1975

Professor de les universitats de Manchester i Londres Establí la teoria de la utilitat marginal del valor, basada en la satisfacció de les necessitats de l’home amb un mínim esforç maximització de la satisfacció Desenvolupà la lògica combinatòria a partir de l’àlgebra de Boole La seva obra comprèn, entre altres, Theory of Political Economy 1871, The Principles of Science 1874 i Investigations in Currency and Finances recull, 1884

Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…

Fou membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca És autor de diverses memòries sobre l’agricultura 1797 i la ramaderia a Mallorca 1798 i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç 1798 i 1802

Fill d’un comerciant italià establert a València, fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883 Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, a la junta directiva de la qual pertangué, i en fou vicepresident

Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el 1846, inicià una…

Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354

Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià

Màxim representant de la teoria del sentit moral, l’aplicà principalment a l’ètica, en les obres Inquiry into the Original of Our Ideas of Beauty and Virtue 1725 i An Essay on the Nature and Conduct on the Passions and Affections 1728, que el situen com a precursor de l’utilitarisme L’obra pòstuma System of Moral Phylosophy 1755 conté els principals conceptes de teoria econòmica recollits per ASmith divisió del treball, valor, preu, etc, i també l’ideari del seu liberalisme polític