Resultats de la cerca
Es mostren 3790 resultats
Alvin Harvey Hansen
Economia
Economista nord-americà.
Professor a Minnesota 1919-37 i a Harvard 1937-60, fou economista del departament d’estat 1934-35 i assessor del Federal Reserve System 1940-45 Divulgà la teoria keynesiana Guide to Keynes, 1953 i en reelaborà alguns punts insistí en la importància de la política fiscal per a mantenir estable la demanda, i la intervenció, en general, de l’estat en l’economia Altres obres importants Full Recovery or Stagnation 1938, Monetary Theory and Fiscal Policy 1949 i The Dollar and the International Monetary System 1965
Alexander Hamilton
Economia
Política
Polític i economista.
Independentista, als EUA féu costat a George Washington i a la constitució del 1787 Fou secretari del tresor 1790-95, sostingué idees federalistes enfront de Jefferson i es mostrà partidari de la industrialització Escriví The Federalist 1789, First Report on the Public Credit 1790, Report on a National Bank 1790 i Report on Manufactures 1791
Gottfried Haberler
Economia
Economista nord-americà d’origen austríac.
Fou professor d’economia i estadística a la Universitat de Viena 1928-36 i de comerç internacional a la Universitat de Harvard fins el 1971 President del National Bureau of Economic Research 1955 i de l’American Economic Association 1963, la seva aportació teòrica, recollida principalment a Der internationale Handel ‘El comerç internacional’, 1933 i Prosperity and Depression 1937, representa una reformulació de la teoria clàssica del comerç internacional en termes de costs de substitució Posteriorment publicà Money in the International Economy 1965 i Inflation and the Unions 1972
André Gunder Frank
Economia
Economista nord-americà d’origen alemany.
Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970
Calouste Sarkis Gulbenkian
Economia
Financer i mecenes armeni, naturalitzat britànic (1902).
Dugué a terme les primeres recerques de petroli a Turquia i intervingué després, amb un capital uniforme, en diverses companyies petrolieres Ocupà alguns càrrecs diplomàtics Establert a Portugal el 1942, creà a Lisboa la Fundació Gulbenkian , que patrocina estudis, especialment els relatius a la tradició armènia i oriental, i promou les principals activitats musicals de Portugal Aplegà també un bon nombre d’obres d’art, conservades a la mateixa fundació
Ramon Guerau
Economia
Mercader barceloní dirigent de la Busca.
Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…
Joan Güell i Ferrer

Joan Güell i Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Fabricant i economista, brillant polemista i figura central del proteccionisme.
El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…
Carles Güell i de Sentmenat
Economia
Política
Polític i empresari.
Polític i empresari Besnet d’Eusebi Güell, es llicencià en enginyeria química per l’Institut Químic de Sarrià i en direcció i administració d’empreses per l’IESE La seva trajectòria empresarial estigué vinculada a la companyia cimentera Asland fundada per la seva família, i de la qual fou conseller delegat Destacà sobretot per les iniciatives per a modernitzar i dinamitzar el teixit industrial català el 1958 impulsà, amb Carles Ferrer Salat i altres prohoms, la fundació del Cercle d’Economia, entitat que presidí 1965-69 Promogué també el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació…
Melcior de Guàrdia i Mates
Economia
Filosofia
Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de noble Membre de…
Francisco Martínez de la Mata
Economia
Arbitrista castellà.
Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España 1656, recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l' Educación popular