Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Nova Economia Clàssica
Economia
Escola de pensament econòmic desenvolupada a partir de l’obra de Robert E.Lucas
.
Se centra en l’anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d’expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada D’aquesta manera els agents del sector privat de l’economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l’hora d’actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscillacions de l’activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l’esperat
Fons de Compensació Interterritorial
Economia
Instrument de la política regional espanyola per a finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes endarrerides.
És dotat anualment pels pressuposts estatals amb el 30% de la inversió pública i aplicat a través de les administracions autonòmiques a infraestructures urbanes, regadius, medi ambient, etc Afecta 1992 a nou comunitats als Països Catalans, només al País Valencià i té un volum de 128 000 milions de pessetes
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les subvencions…
Maria del Mar Raventós i Chalbaud
Economia
Empresària.
Llicenciada en ciències econòmiques i filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és una de les filles d’una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, formada pel matrimoni entre Jesús Raventós i Teresa Chalbaud Inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l’accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família Posteriorment, assumí la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge El 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent Presideix Codorniu des del…
Elisenda Paluzie i Hernández
© Arxiu E. Paluzie
Economia
Política
Economista i activista política.
Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1992, màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale 1996 i doctora en economia per la UB 1999, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professora ajudant 1993-95, titular interina 1995-2001 i professora titular 2001 del Departament de Teoria Econòmica Des del 2009 al 2017 fou degana de la Facultat d’Economia i Empresa i des del març del 2020 és catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona Els seus camps de recerca són la nova geografia econòmica i el comerç…
Evarist Fàbregas i Pàmies
© Fototeca.cat
Economia
Empresari.
Soci de Folch i Fàbregas, empresa de transports i obres públiques, i de Fàbregas i Garcia, empresa naviliera Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’installà després a Barcelona, on constituí, juntament amb Eduard Recasens i Mercadé, la casa de banca Fàbregas i Recasens 1917 el 1920 fou transformada en Banc de Catalunya, del qual fou el primer president i el director Participà en les activitats del banc, però en un segon terme, després dels germans Eduard i Francesc Recasens Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus Finançà els inicis de l’empresa de Josep Canals 1917, la més…
Lluís Miravitlles i Torras
Astronomia
Economia
Medicina
Científic.
Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de comunicació i…
Fons Estructurals de la Comunitat Europea
Economia
Instruments de les polítiques comunitàries, per al finançament d’inversions o despeses públiques, programats i gestionats per la Comissió Europea.
En són el Fons Social Europeu, el Fons Europeu d’Organització i Garantia Agrícola i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional Reformats el 1988, tenen com a objectius prioritaris les àrees endarrerides i en declivi industrial, la desocupació, l’ocupació juvenil i la política agrícola comuna Altres instruments, amb vocació estructural, són la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer 1952 per a les regions carboníferes i siderúrgiques, el Banc Europeu d’Inversions 1958, i el Fons de Cohesió Social 1991, per als estats i regions endarrerits
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més…
despesa
Economia
Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
Com a sinònim d’utilització, les despeses poden comportar la transformació, la destrucció o simplement l’ús d’aquests béns i serveis Com a expressió de valor, la despesa pot ésser significada tant en termes del volum físic utilitzat és a dir, transformat, destruït o usat com en termes monetaris valor monetari corresponent Les despeses poden ésser classificades, entre altres criteris, segons la classe d’institució despeses públiques i privades , segons la classe de béns o serveis en què es materialitzen primeres matèries, mà d’obra, energia, béns alimentaris, medicines, espectacles, etc,…