Resultats de la cerca

En fou el fundador el canvista Mayer Amschel Rothschild Frankfurt 1743 – 1812 Banquer de Guillem I de Hessen, finançà el seu exèrcit a la guerra contra Napoleó Mestre dels seus fills, els envià a diverses ciutats europees per ampliar la seva xarxa bancària Amschel Rothschild 1773 – 1855 el succeí a Frankfurt Salomon Rothschild 1774 – 1855 fundà la casa de Viena 1826 Nathan Rothschild 1777 – 1836, la de Manchester 1798, que es traslladà després 1813 a Londres i que fou prestadora del govern anglès, especialment en la guerra contra Napoleó i en la de Crimea El seu fill Lionel Nathan Rothschild…

Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de lesseves aportacions, però, no foren…

En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians , perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot amb referència a la política econòmica en casos de recessió A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul Samuelson i Don…

Militant del Partit Obrer Socialdemòcrata, participà activament en la Revolució Russa Al seu acabament es dedicà a l’ensenyament a la Universitat de Moscou 1921-23 i a l’Institut Plekhanov d’Economia Nacional 1929-30 Coautor i editor del Primer Pla Quinquennal, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1931 Expert en planificació, participà en la discussió sobre els criteris de selecció d’inversions, rebutjant aquells que incorporessin magnituds típiques d’una economia de mercat, com la taxa d’interès, i formulant criteris alternatius, com la relació entre acumulació i valor…

Graduat en ciències econòmiques al College City of New York 1942, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial Es doctorà a la London School of Economics l’any 1949 Desenvolupà la part més destacada de la seva carrera a la Universitat de Princeton, d’on es jubilà el 2014 La seva aportació principal té el nucli en la constatació que la productivitat dels serveis personals en molts estats assumits pel sector públic, com ara la sanitat i l’educació, es manté constant o, fins i tot, minva, la qual cosa té com a resultat l’augment dels costos Per tal de finançar aquests costos creixents, elaborà…

Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946

El 1949 es graduà a Princeton i el 1951 obtingué un màster en economia política per Harvard Al final de la dècada de 1940 i principi de la de 1950 treballà al departament de recerca de la Reserva Federal de Nova York El 1957 entrà al Chase Manhattan Bank per a treballar d’economista El 1962 s’incorporà al tresor dels EUA com a responsable de l’oficina d’anàlisi financera Després d’altres càrrecs, tornà al Chase Manhattan el 1965 Del 1969 al 1974, fou subsecretari del tresor per a afers monetaris El curs 1974-75 exercí de professor a Princeton fins a ésser designat president de la Reserva…

La Xina va presentar alguns símptomes d’una possible frenada del seu creixement econòmic © Fototecacat / Fleyeing / Dreamstimecom El 2015 van començar els dubtes reals sobre el manteniment del ritme de creixement a escala global com a conseqüència de la desacceleració de les economies emergents El principal risc va ser la Xina Diverses institucions internacionals van fer un crit d’alarma per la possibilitat de frenada del creixement del gegant asiàtic En aquest context, es va intensificar la caiguda del preu del petroli, que, cap a final d’any, es va situar al nivell de vuit anys enrere i amb…

Graduat el 1981 per la Universitat de Calcuta i el 1983 per la Universitat Jawāharlāl Nehru de Nova Delhi, el 1988 obtingué el doctorat per la Universitat de Harvard, on fou professor assistent fins el 1993, que s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica, centrada sobretot en l’estudi de la pobresa i dels ajuts al desenvolupament Els anys 1996-2003 en fou professor titular d’economia, i des del 2003 ocupa la càtedra Ford Foundation International Amb la seva muller, vinculada també al MIT, la també economista Esther Duflo , creà l…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1973 i en dret per la Universitat de Georgetown 1979, després d’una etapa al Tribunal d’Apellacions, en 1984-90 treballà al banc d’inversió Dillon, Read & Co Del 1990 al 1993 fou primer secretari assistent i després subsecretari del tresor durant la presidència de George H Bush Soci del grup inversor privat Carlyle del 1997 al 2005, entre altres càrrecs ha estat també visiting scholar del Bipartisan Policy Center de Washington DC 2010-12 El 2012 fou nomenat governador del consell d’administració de la Reserva Federal , càrrec…