Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
Janet Yellen
© Federal Reserve Bank of San Francisco
Economia
Economista nord-americana.
Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta de la Reserva Federal , i a…
Richard Thaler
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1970 i doctorat 1974 per la Universitat de Rochester, on fou professor assistent fins el 1978, any que s’incorporà a la Universitat de Cornell, el 1995 passà a la Universitat de Chicago Un dels principals exponents de l’anomenada economia del comportament, la seva contribució contradiu un dels postulats fonamentals dels economistes clàssics, segons el qual els éssers humans són totalment racionals quan prenen decisions econòmiques A través de nombrosos exemples, els seus estudis mostren el gran pes de la irracionalitat en la presa de decisions, i fins i tot n’ha identificat patrons…
mà d’obra
Economia
Total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats.
L’anàlisi del seu volum i de la seva qualificació, així com de la seva distribució entre els diferents sectors econòmics, és un element indicatiu del grau de desenvolupament del país a què aquest correspon
Charles Gide
Economia
Economista francès.
Gran divulgador dels coneixements econòmics, defensà un cooperativisme global i reformista Du droit d’association en matière religieuse 1872, Principes d’économie politique 1884, La coopération 1900 i Histoire des doctrines économiques 1904, amb ChRist
economia dualista
Economia
Superposició, en els sistemes económics subdesenvolupats, de dues estructures productives que no tenen entre elles cap lligam econòmic.
Una de tradicional, generlament de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de constituïda per un sector industrial modern en el qual la majoria d’empreses són de propietat estrangera, amb tecnologia moderna i amb poca mà d’obra autòctona, indústries normalment dedicades a la primera transformació d’alguna primera matèria de l’estat per a l’exportació Aquesta situació generlament no és dóna, car el contacte amb l’economia dominant no afecta solament el sector de l’economia, sinó tota l’economia
François Simiand
Economia
Historiografia
Historiador i economista francès.
Professor d’història econòmica i estadística a París Estudià els salaris i les causes econòmiques i socials de la seva formació basant-se en rigoroses estadístiques, analitzant llur incidència en els cicles econòmics Publicà Le salaire, l’évolution sociale et la monnaie 1932
Knut Agathon Wallenberg
Economia
Història
Política
Economista i polític suec.
Pertanyent a la família Wallenberg, una de les més influents de Suècia des del segle XVIII, era fill del polític, empresari i financer Andre Oscar Wallenberg Linköping, 19 de novembre de 1816 – Estocolm, 12 de gener de 1886, fundador de l’Enskilda Bank SEB, una de les principals entitats de Suècia, del qual Knut fou nomenat 1874 director i posteriorment 1886-1911 gerent Ocupà la cartera d’Afers Estrangers 1914-17 de Suècia i posteriorment diversos càrrecs econòmics i polítics, i fou un dels fundadors de l’Escola Superior de Comerç d’Estocolm L’any 1917, juntament amb la seva dona…
Edward Prescott
Economia
Economista nord-americà.
Es doctorà a la Carnegie Mellon University 1967 Fou professor de la Universitat de Pennsilvània 1966-71, del Carnegie Mellon 1971-80, de la Universitat de Minnesota 1980-2003 i de l’Arizona State University des del 2003, i investigador del Bank of Minneapolis, del sistema de la Reserva Federal, des del 1981 La seva aportació se centrà, d’una banda, en els efectes de les expectatives sobre les polítiques econòmiques futures i la necessitat que els governants es comprometin a unes regles abans de prendre decisions per tal que aquestes siguin creïbles Aquestes tesis influïren les reformes dels…
Abhijit Banerjee
Sawiris Foundation For Social Development
Economia
Economista indi de nacionalitat índia i nord-americana.
Graduat el 1981 per la Universitat de Calcuta i el 1983 per la Universitat Jawāharlāl Nehru de Nova Delhi, el 1988 obtingué el doctorat per la Universitat de Harvard, on fou professor assistent fins el 1993, que s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica, centrada sobretot en l’estudi de la pobresa i dels ajuts al desenvolupament Els anys 1996-2003 en fou professor titular d’economia, i des del 2003 ocupa la càtedra Ford Foundation International Amb la seva muller, vinculada també al MIT, la també economista Esther Duflo , creà l…
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina