Resultats de la cerca
Es mostren 3791 resultats
franc
Economia
Unitat monetària principal de Liechtenstein (franc suís).
Divdit en cent rappen
franc
Economia
Unitat monetària principal de Djibouti (franc de Djibouti), des del 1949.
Dividit en cent cèntims És quivalent a 0,00414 g d’or fi
franc
Economia
Unitat monetària principal de Burundi (franc de Burundi).
Dividit en 100 cèntims És equivalent a 0,01015 g d’or fi
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de Bèlgica (franc belga), des del 1832 fins al 2002.
Dividit en 100 cèntims Era equivalent a 0,01777 g d’or fi Fou substituïda per euro
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de França, establerta formalment per la Convenció Nacional (1795) amb una equivalència de 5 g d’argent.
L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetallisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina 1865 La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions Des del 1928, any de la reforma monetària de Poincaré,…
formació de capital
Economia
Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
Aquest concepte és utilitzat en comptabilitat nacional per a recollir la materialització efectiva del procés d'acumulació La seva magnitud depèn de la distribució social de la renda, de les propensions d’estalvi i consum, etc, de cada país, i dóna la mesura del ritme de creixement que pot assolir
fons prestable
Economia
Diners disponibles per a ésser prestats a particulars i a institucions.
Segons la teoria dels fons prestables, el tipus d’interès és determinat en el mercat per la interacció de l’oferta i la demanda de fons prestable L’oferta prové de l’estalvi de particulars i d’empreses, del destresorejament i de l’increment de l’oferta monetària per part del govern o de la banca La demanda és feta bàsicament per la inversió, el tresorejament i el consum extraordinari
fons d’inversió mobiliària
Economia
Societat que té com a objecte d’invertir el seu capital en valors mobiliaris.
Obté el capital mitjançant la subscripció de participacions per part de particulars, de tercers o d’empreses
fons d’inversió
Economia
Unitat patrimonial sense personalitat jurídica constituïda per un conjunt de valors afectats al compliment d’una finalitat inversora, sobre els quals els inversors posseeixen un dret de propietat acreditat en un certificat de participació.
La seva gestió, administració i representació és confiada a una societat gestora, que encomana la custòdia dels valors a un dipositari
fons de salaris
Economia
Quantitat de capital disponible per a pagar salaris.
El nivell del salari resta fixat, alhora, per aquest fons i, per tant, per l’estalvi necessari i pel nombre de treballadors A partir de la teoria del fons de salaris, enunciada pels fisiòcrates, els economistes clàssics elaboraren llurs teories sobre el salari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina